Pols oposats
Segur que a vosaltres també us passa. Amb tot això del desconfinament total, el campi qui pugi, la reobertura de tot –ara, ja també, dels cinemes!– i la percepció que tot plegat és una mica com abans però amb mascareta, estic envoltada de gent que viuen en pols oposats de reacció davant d’això.
A un costat de la polèmica, hi tinc els dramàtics o els previsors, depèn de com us ho mireu. Afirmen que això ens portarà un nou rebrot bestial i que ja ho veuràs tu, no obriran ni les escoles i ens passarem la tardor confinats de nou. Parlen –i no els trec la raó del tot– que aquesta bogeria a les terrasses dels bars, a les platges, als pobles de costa, aquest passejar sense mascareta i fer com si res se’ns girarà en contra perquè som uns inconscients. Continuen mig confinats i porten sempre la mascareta a la barbeta, fins i tot quan heu quedat en un espai obert i controlat, a puntíssim per pujar-la amb un moviment àgil i tapar boca i nas en un plis. Són els que porten mascareta dins del cotxe quan condueixen, sols. I els que posen excuses més o menys raonades quan es parla de quedar i anar aquí o allà. Ja sabeu qui són. I ells també ho saben.
A l’altre costat, els despreocupats, optimistes o descerebrats. Hi ha els qui diuen que au, a l’aire lliure i amb calor, el virus és mort i que tot plegat, això de la mascareta i la distància i les butaques del Teatre Grec arrencades, són una ensarronada. Van sense mascareta per definició i només se la posen per entrar en alguna botiga estricta amb l’ús del producte. Fa setmanes que van retrobant totes les terrasses i ja s’han recorregut tota la Costa Brava de platja en platja, les gaudeixen ben buides com estan i els diuen a la resta que són ben burros de quedar-se a casa. Estan convençuts que això ja ha passat. Que les escoles, les feines i tot plegat funcionarà de primera en un parell de setmanes. I desaproven les festes majors cancel·lades i els teatres tancats i, en moments d’eufòria, parlen fins i tot de control i manipulació. Els coneixeu també, oi?
Jo tinc clar que depèn del dia soc dels uns o dels altres: prudent o inconscient, dramàtica o optimista. Visc en l’eix dels dos pols oposats amb relació a tot això i penso que que bé les terrassetes i la platja de nou i que sí, que hi haurà rebrot.
Això sí: em trec la mascareta per conduir.