Cal educació sexual a les aules, més enllà d'un xerrada a l'any, i un espai per parlar de pornografia

Pràcticament totes les alumnes arriben a l'institut amb un mòbil / foto: Ben Heine Follar, cardar, fornicar, fotre un clau... el diccionari de sinònims del Softcatalà reconeix més de 40 paraules per referir-se a l’acte sexual. N’hi alguns que llegeixo per primera vegada i que dubto que les joves els hagin sentit mai, com fotre un pinyol, pegar una ceba o rostollar. Però, entre aquest llarg llistat, hi ha una expressió que, si bé coneixen, ara penso que no forma part del seu imaginari: fer l’amor. Generació porno ha estat una sèrie documental de TV3 que ha fet parlar dins i fora dels centres. En el meu cas, vaig veure els tres capítols que formen la sèrie pràcticament fent una marató per intentar esbrinar si allò que m’explicaven les protagonistes i les expertes del documental es corresponia amb la nostra realitat o si aquesta havia estat maquillada per generar una expectació més gran –com és habitual en la televisió–. Dies després he estat recollint les impressions del meu entorn. Hi ha opinions per triar i remenar: tant d’aquelles que confessen patir perquè les seves filles o el seus fills consumeixin el mateix contingut pornogràfic, com d’aquelles que treuen ferro a l’assumpte perquè asseguren que aquest tipus de contingut violent i sexualitzat no és de accés fàcil. Avui dia, però, pràcticament totes les alumnes arriben a l’institut amb un mòbil. Un mòbil amb dades que els permet navegar i consumir tota mena de vídeos, sovint sense cap tipus de control parental. Així que, evidentment, abans de veure el documental, ja imaginava que la majoria de les adolescents del nostre centre havien vist –o veien– porno alguna vegada al llarg de l’ESO. El que no m’imaginava per res és la violència que consumien en format porno: violacions i agressions a dones entre els vídeos més compartits –i altres violències que no explicaré perquè fereixen la meva sensibilitat–. “Així és com les nostres adolescents –o gran part d’elles– han associat sexe amb violència”, resumeixo jo en una reunió de coordinació, reclamant educació sexual per a les alumnes –més enllà de la xerrada que la llevadora els fa un cop l’any– i un espai per parlar de pornografia amb elles. “Si parlem explícitament de sexe, o pitjor, de pornografia, amb l’alumnat, tindrem una allau de queixes de les famílies que no volen que en parlem amb les seves filles i fills”, em responen abans de donar per tancat el tema i passar al següent punt de l’ordre del dia.

Cal educació sexual a les aules, més enllà d'un xerrada a l'any, i un espai per parlar de pornografia

Cultura, valors i pornografia