Amb prudència i tacte s'ha de poder parlar de tot, sigui a casa, a l'escola o allà on sigui

Qui està en contacte amb infants, adolescents i joves sap que ho tenen tot a un clic / foto: Kevin Dooley Fa un parell de setmanes, a la columna Reeducant la mirada d’EL 9 NOU, la Laura B. Serna tractava de la necessitat de parlar de pornografia amb els i les adolescents. Es ressentia del poc ressò que havia tingut a l’equip docent la seva petició d’encarar la qüestió. Demanava fer educació sexual de forma estructural i parlant obertament de porno. La negativa venia per la hipotètica acumulació de queixes de pares i mares. Sembla que parlar d’educació sexual encara és, en ple segle XXI, un tabú. Òbviament, parlar d’educació afectiva i sexual és una cosa i endreçar allò que molts escolars han vist en diferents xarxes socials i que podem catalogar de porno n’és una altra. Però malauradament cada dia veiem que la segona va guanyant territori a la primera i ni l’escola ni els pares ho podem eludir. Avui dia la informació circula de manera vertiginosa i l’accés a la pornografia violenta és més fàcil que l’accés a manuals de bon comportament ètic amb qui et disposes a trobar plaer sexual. Qui està en contacte amb infants, adolescents i joves sap que ho tenen tot a un clic i que gairebé res els és llunyà o ignot. I no només sobre sexe i porno sinó també sobre altres qüestions sensibles, com la pèrdua, la mort o el respecte al diferent. En temes de vida sovint infants i joves saben molt més del que sabem alguns adults, però pensem que són petits, que no se n’ha de parlar o que encara no toca. Toca parlar del que sigui sempre que estiguin exposats a escoltar o veure allò de què no voldríem parlar! Amb prudència i tacte s’ha de poder parlar de tot, sigui a casa, a l’escola o allà on sigui. He escoltat nens de cinquè, 10 anys, parlar de vídeos pornogràfics. Vídeos que cauen a les seves mans sense saber ben bé com els han arribat. És clar que han de tenir un mòbil a les mans per veure-ho! Aquest vídeos o aquells altres en els quals algú degrada, se’n riu o violenta algú altre, són vistos amb més interès que cap documental sobre la balena blava o la pèrdua de massa forestal per un incendi. Cada infant o adolescent té, sobre aquesta i altres qüestions bàsiques de la vida, la seva cosmovisió, errònia, esbiaixada o de rigor científic, segons on i com s’hagi format i és d’aquí d’on s’ha de partir per parlar de tot, de la seva visió, no de la de l’adult. Ens agradarà més o menys saber què saben i què en pensen de... Però només sabent-ho els podrem acompanyar. I per saber-ho n’hem de parlar.

Amb prudència i tacte s'ha de poder parlar de tot, sigui a casa, a l'escola o allà on sigui

Parlar de tot