Porta a porta o contenidors amb xip, amb urgència
El Consorci per a la Gestió de Residus del Vallès Oriental ha fet balanç de la recollida d’escombraries de l’any passat [vegeu les pàgines 12 i 13 d’aquesta edició d’EL 9 NOU]. Pot sobtar-ne l’increment total, de gairebé 195.000 tones el 2019 a una mica més de 206.000 tones el 2020. Això, però, estaria motivat pels confinaments domiciliaris i altres mesures per controlar la pandèmia de la Covid-19. Amb tantíssima població fent teletreball o sense anar a escola, la generació de brossa per habitant es va quedar a casa, és a dir, a cada municipi de residència.
Un altra qüestió, i no pas conjuntural, és la que té a veure amb com se seleccionen les escombraries. Cal aplaudir que s’hagi augmentat en més de 8.000 tones la recollida de la fracció orgànica, el vidre, el paper i els envasos. I també cal fer-ho perquè els 39 municipis del Vallès Oriental han triat el 44,4% del que es llença, 1,6 punts per sobre de l’any anterior i per sobre de la mitjana catalana. No n’hi ha prou. Lamentablement, no n’hi ha prou perquè una directiva de la UE aprovada al 2008 marcava el 2020 com a línia vermella perquè tots els països comunitaris seleccionin com a mínim el 50% dels seus residus. Falta veure, doncs, què decidirà Brussel·les amb uns incompliments en l’actual escenari de pandèmia que ho ha trastocat tot, però fiar-ho tot a una mena de puntada endavant de la pilota no sembla una estratègia assenyada. Tard o d’hora, les autoritats europees faran evident el seu compromís en la lluita contra l’emergència climàtica, i això voldrà dir multes.
En clau vallesana, un terç dels municipis ja compleixen. Exemples com els de Santa Eulàlia, amb el 92,3% de la seva brossa seleccionada, o Martorelles (82,5%) i Aiguafreda (82,2%) són encoratjadors i responen a que fan servir el sistema del porta a porta. Que dues viles mitjanes, com Llinars i la Garriga, estiguin a punt d’implantar-lo és una més que bona notícia. I caldrà continuar insistint perquè les grans ciutats de la comarca siguin més proactives a l’hora de trobar solucions si no els convenç el porta a porta. Els contenidors amb xip, on cada ciutadà s’identifica quan deixa les seves bosses d’escombraries, ja funcionen al País Basc o Itàlia. Quan arribaran aquí? Encara no és prou urgent provar-los?