De la necessitat de comunicació que recordo innata, va néixer el meu desig de llegir i escriure

Dilluns 26 de juliol de 2021
Tarda
Sortim a caminar d’hora. A la tarda cauen quatre gotes, afortunadament ha plogut una mica més a la zona de l’incendi de la Conca de Barberà i l’Anoia i això ha ajudat a controlar el foc. Tot i que encara hi hauran de treballar abans de poder-lo donar per extingit.

Dimarts 27 de juliol de 2021
Nit
Camino buscant alguna cosa diferent per fotografiar. Em decideixo per l’escorça d’una surera, que sembla l’ull i el musell d’un cocodril, i la d’un roure. Observant-les he escrit aquesta reflexió: “La pell de la nostra ànima porta tatuat tot allò que hem viscut i la memòria de les clivelles fa que siguem el que som.” A la tarda acompanyo la mare a l’Hospital de Granollers, quins sanitaris que tenim, quin privilegi. Dels diferents arbres de ginkgo que hi ha plantats a fora, un d’ells tenia unes drupes verdes. Hem suposat que podia ser una espècie dioica, és a dir, que tingui arbres femenins i masculins. Els ginkgos biloba són originaris de la Xina, tenen unes fulles molt curioses que semblen ventalls. Ho he buscat i és realment com suposàvem, ginkgo, en xinès, significa albercoc de plata, normalment es planten els arbres masculins perquè les drupes quan maduren fan una olor desagradable semblant a la mantega rància, per això i pel fet que aquestes petites prunes de color groguenc no apareixen fins que l’arbre té uns 30 anys són tan rares de veure.

Els alumnes de tercer d’ESO de l’institut Eugeni Xammar de l’Ametlla del Vallès ja fa dos anys que llegeixen la meva novel·la Pots comptar amb mi, l’any vinent la llegiran també els membres del club de lectura dels pares d’aquest curs. Serà una gran experiència que connecta amb la idea que tenia quan la vaig escriure, que tant pares com adolescents s’hi veiessin emmirallats.

Amb motiu del desè aniversari de la mort de la mítica cantant de jazz Amy Winehouse, el Sense ficció emet Amy: La noia darrere del nom, el film amb què Asif Kapadia va rebre l’Oscar al Millor Documental el 2016. Una cantant que va deixar una gran empremta, tot i que tenia només 27 anys quan va morir, molt probablement, d’una aturada cardíaca produïda pels efectes dels trastorns alimentaris i el consum d’alcohol. Tot el documental està farcit de bona música i frases per analitzar. “Escriure no és fàcil. Costa escriure alguna cosa de la qual et puguis sentir orgullosa.” “L’èxit és la llibertat de treballar amb qui vulguis.” Sincera, estava convençuda que calia escriure a partir de les experiències personals. Humil, no va saber representar el paper que li havia portat la fama. Massa sensible, se l’ha descrit com “una ànima vella en un cos molt jove”. Està disponible a la carta de TV3 només fins al 26 d’agost. Si no l’heu vist, us el recomano.

Dimecres 28 de juliol de 2021
Vespre
Sortim a caminar. Els bombers donen per extingit l’incendi de Ventalló. Avui tinc les idees espesses, em costa de concentrar-me, així i tot, treballo tot el dia.

Dijous 29 de juliol de 2021
Tarda
Caminem de bon matí, la resta del dia treballo a l’altell. Alguns municipis continuen afectats pel toc de queda.

Divendres 30 de juliol de 2021
Tarda
Hem quedat per dinar. Demà és el nostre aniversari, sí el de totes dues. És força curiós que naixéssim el mateix dia, el mateix any i al mateix hospital, tot i ser de pobles diferents. Ens vam conèixer a l’institut, les nostres històries van seguir com dos rius que ara s’acosten, ara s’allunyen. Vam anar juntes a la universitat, la colla, casaments, fills, separacions… Un munt de vivències compartides i avui dinem juntes i brindem per nosaltres i per tot el que ens falta per compartir.

Dissabte 31 de juliol de 2021
Tarda
És el meu aniversari, ho celebraré sopant a casa amb la família. Comença a ploure i hem de córrer a muntar les taules a dins. Feliç de sentir-me estimada, sens dubte, el millor regal.

Diumenge 1 d’agost de 2021
Tarda
Una de les coses que més m’agrada a la vida és conversar amb la gent, que m’expliquin els seus projectes, els seus somnis, allò que els fa perdre la son, el que els fa bategar i els fa sentir vius. D’aquesta necessitat de comunicació que recordo innata, va néixer el desig de llegir i escriure com una altra forma de comunicar-me. Escriure és per mi una manera d’intentar comprendre la vida, de capbussar-me en la ment de les persones, per posar-me al seu lloc, de calçar-me les seves sabatilles.