La Rebel

Hauria estat diferent si no s’hagués dit Dani i no hagués sigut famós? / Imatge: Zero, Hansschleger (1898-1976) / Shell Posa que es diu Dani. Es podria dir d’una altra manera. Posa que l’has conegut en una discoteca. El podries haver conegut en un altre lloc. Podria viure fins i tot a casa teva i que no li diguessis pel nom, sinó amb una paraula que implica proximitat i relació. Posa que va borratxo. Podria no anar-hi o podria anar drogat o, simplement, sentir-se poderós, guapo fins a dir prou i impune. Podria. Posa que és famós. Podria no ser-ho. Però, evidentment, la fama li dona una notorietat al cas que no sempre anirà a favor teu. No, mai. L’anonimat tampoc no aniria a favor teu. No hi va res, en una situació així, a favor teu. Posa que et viola al bany i que tu tens el valor de denunciar-ho. Podries no prendre aquesta decisió. I tindries valor igualment, perquè aprendries a viure amb un abús perpetrat contra la teva voluntat. I passaries a formar part d’una llista malauradament molt llarga de dones que han après a viure en silenci una situació que només convida a plorar i a cridar. Amb valor. Amb valor també denuncies i un circ mediàtic i psicològic t’engoleix. Has d’escoltar que periodistes, persones públiques, gent respectada i m’hi jugo un pèsol que gent propera a tu també el defensen o l’excusen o el justifiquen o el protegeixen o el creuen o li donen el benefici del dubte. Gent que sospitarà –tot i que ara no ho puguin dir en veu alta– perquè està mal vist -una mica!– o que sí, que s’atreviran a dir que tu, tot això, ho has fet per guanyar notorietat o diners o repercussió mediàtica. Que estàs mentint, vaja. Gent que no entén que, de totes les mentides possibles, aquesta és la menys usada. Perquè la criminalització de la víctima –sí, de la víctima– és tan bèstia encara que ser-ho, en aquesta situació, no paga la pena ni per tots els milers d’euros del món. Que ser víctima, en aquesta situació, t’acompanya tota la vida psicològicament, socialment, humanament i amb tots els ments possibles. I si aquesta gent no ho veu, això, és perquè no coneixen ningú que no hagi sigut víctima d’un abús semblant. Perquè tot i que en tindran alguna a prop, m’hi jugo el que vulgueu que no ho sabran perquè s’haurà silenciat. Perquè aquesta víctima viurà en silenci l’agressió i el procés de cura. Perquè sí, oi, i tant que sí, que et curaràs. I te’n sortiràs. I seràs més forta que abans. I el teu cas, encara que això sigui el que t’importi menys, servirà d’exemple a altres noies en la teva situació, servirà de llum. Fas llum. N’ets. Posa que hi hagi un judici d’aquests llargs i violents. D’aquests que enerven. Un judici seguit per la premsa també, tot i que podria ser que no. Posa que hi ha una condemna. Que et semblarà poca, poquíssima, perquè el que et va fer a tu et canviarà la vida per sempre més i ell sembla que en tindrà prou amb quatre anys i mig. Posa quatre anys o posa’n 10. Són pocs. Però són. Posa que té diners, i que en té molts. I posa que surti i posa que pugui anar-se’n al seu xalet, a Esplugues. Posa que sí, que és ric i que això li evitarà la presó, com a mínim, de moment. Posa que la justícia no és gaire justa i que si tens un milió d’euros pots evitar una sentència en ferm per violació. Hauria estat diferent si no s’hagués dit Dani i no hagués sigut famós? Posa que l’esperen a la sortida durant hores i que no sembla gaire penedit. Posa que tot plegat és una mica una merda. Sí. Posa-ho.