La crida al silenci i a la introspecció, en un món governat pel brogit del soroll, és reconfortant, com ho és també el valor de l’espiritualitat enfront del materialisme.

Dilluns 18 d’octubre de 2021
Tarda
Sortim a caminar. Cada dia és més fosc. És el Dia de les Escriptores. Al segle XIX moltes dones es van veure obligades a publicar amb un nom d’home: Caterina Albert com a Víctor Català o Émily Brontë com Ellis Bell a Cims borrascosos. De mica en mica, dones com Virginia Woolf van anar obrint camí signant amb el seu nom. Tot i així, encara queda terreny per arribar a la igualtat de gènere en el món literari. A tall d’exemple, durant els 120 anys d’història del Premi Nobel de Literatura, només han estat guardonades 16 dones; o en els 70 anys de Premi Planeta (entregat fa tres dies) ha estat concedit a 17 dones i 54 homes. I aquest any, que l’han donat a una dona, Carmen Mola, resulta que eren tres homes. Una mica trist, tenint en compte que, dels 54.509 llibres publicats a tot Espanya el 2020, el 61,1% estaven signats per homes, el 38,5% per dones, i al 0,4% no hi constava.

Dimarts 19 d’octubre de 2021
Tarda
Albada rogenca ens dona el bon dia mentre caminem. Han llaurat els camps on encara quedaven les tiges de colza. Passo la tarda treballant a l’altell.

Dimecres 20 d’octubre de 2021
Tarda
Caminem, plovisqueja. Trobem un gripau gran enmig del camí, deu haver sortit a cercar humitat, tot està molt sec. Quina felicitat, Cabells de gebre ocupa el número 10 dels llibres més venuts de ficció en català d’aquesta setmana segons el Gremi d’Editors de Catalunya. Jaume Plensa acaba d’inaugurar l’escultura L’ànima de l’aigua a Nova Jersey, davant de Nova York. Un bust gegantí de noia amb el cabell recollit, els ulls clucs i l’índex als llavis que demana silenci a l’illa de Manhattan perquè escolti el riu Hudson. Em fascina la simplicitat de la seva obra. Les formes arrodonides acollidores com un ventre matern. La crida al silenci i a la introspecció, en un món governat pel brogit del soroll, és reconfortant, com ho és també el valor de l’espiritualitat enfront del materialisme. Aturar-nos a pensar, a posar cada cosa al seu lloc és sempre importantíssim, però tocats per la pandèmia, sembla més imprescindible que mai.

Dijous 21 d’octubre de 2021
Tarda
Envio el guió als actors voluntaris de la visita guiada de Confidències d’una reina. A la tarda presento Cabells de gebre a la Llibreria Jaimes de Barcelona. Hi arribo amb temps, trobo l’Eloi Vila que ja s’espera. Al cap de poc, arriba la Glòria Gasch, la meva editora de Columna. Entre el públic hi ha familiars, amics i coneguts. També han vingut les meves agents i amics de l’ofici, com el Ramon Gasch (amb qui vaig escriure Sal roja i una altra novel·la que veurà la llum l’any vinent) i la Maria Carme Roca. Ha sigut fantàstic.

Divendres 22 d’octubre de 2021
Tarda
Al migdia vaig a Santa Maria de Palautordera a gravar una entrevista amb la Judith Torner de Ràdio Vitamènia. Després de dinar treballo una estona abans de fer una escapada per xerrar i una cerveseta al Pla de la Calma de Cardedeu.

Dissabte 23 d’octubre de 2021
Tarda
M’agafo el matí de festa per anar a buscar bolets. Tinc el cap molt embotit i m’ha anat bé. A la tarda, em quedo sola a casa treballant.

Diumenge 24 d’octubre de 2021
Capvespre
Matí d’ordinador. Després de dinar aprofito per plegar roba mentre juga el Barça. Més tard, continuo treballant a l’ordinador. Avui és el Dia de les Biblioteques, en record a la biblioteca de Sarajevo que el 1992 va ser bombardejada durant la Guerra dels Balcans. Alguns treballadors van poder salvar uns quants volums llaçant-los per les finestres. Però la major part de llibres, incunables i documents de gran importància històrica, van quedar calcinats. I algunes persones hi van perdre la vida en l’intent de salvar-los de les flames. L’home assenyalat per ordenar aquest atac era Nikola Koljevic, un professor universitari, gran amant de la literatura. Què pot portar a una persona que estima els llibres i que ha passat tantes hores llegint i estudiant en una biblioteca a manar bombardejar-la? La humanitat i la guerra no segueixen raonaments lògics. L’altra cara de la moneda és Vedran Smailovic, músic de l’Orquestra Filharmònica de Sarajevo que va tocar l’Adagi d’Albinoni amb el seu violoncel durant dies en aquesta biblioteca i en altres edificis destruïts per homenatjar a les persones assassinades durant els bombardejos. Fet que va inspirar la novel·la El violoncel·lista de Sarajevo de Steven Galloway.