Cal ser clar i català com els alemanys són clars i alemanys. Allí tothom que hi resideix ha d’aprendre l’alemany

El proppassat 23 d’octubre el diari digital VilaWeb publicava un article sobre el boom de l’idioma gaèlic irlandès remarcant que viu un moment d’expansió sense precedents a Irlanda del Nord. La Queen’s University de Belfast ha registrat enguany un augment del 227% dels estudiants matriculats als cursos de llengua irlandesa. Per atendre tota la demanda el centre de llengües ha obert grups extraordinaris. A Catalunya la demanda de cursos de català supera l’oferta; ho sabrem aprofitar? A Irlanda del Nord aquest boom no tan sols s’experimenta a la universitat, sinó a la societat en general. El grup de rap Kneecap ha trencat el marc folklòric i ha convertit l’idioma en símbol d’avantguarda cultural. L’irlandès està guanyant terreny des de baix amb aquesta gran embranzida. El català parteix de molt més amunt, però no és oficial a la Unió Europea, on l’irlandès és llengua de treball tot i tenint tan sols uns 80.000 parlants. Aquí passa alguna cosa. A Catalunya i als Països Catalans tenim una llengua que ja es parlava al segle IV. Com a escrita es remunta al segle XI. En tenim constància pel Llibre dels Jutges, segle XII, la primera còpia del qual es guarda a l’Arxiu Diocesà de la Seu d’Urgell i la segona a la Biblioteca de Montserrat, copiades un segle abans que les Homilies d’Organyà. Aquell llibre regulava les accions jurídiques i compilava els Usatges. Del segle XII també en són Els Greuges de Caboet. El primer llibre imprès en llengua catalana és Les Trobes en Lahors de la Verge Maria, un incunable imprès a València el 1474. El català, malgrat haver estat prohibit moltes vegades al llarg de la història, sempre s’ha mantingut viu com a llengua de la família i del poble. El català es parla a tres estats de la Unió Europea: Espanya, França i Itàlia. Actualment s’està treballant perquè la nostra llengua sigui oficial a les institucions de la UE. Correspon a l’Estat espanyol fer les gestions al respecte d’això, que a dia d’avui encara no s’ha aconseguit; no sabem si és per l’oposició d’Alemanya o pel poc entusiasme del govern espanyol. L’oficialitat del català a la UE tindria una significació especial de cara el món, però tan important o més ho és que el seu ús es normalitzi des de la família al pati de les escoles, al carrer i a tota la societat. Malauradament, en l’actualitat el seu ús habitual tan sols ho és en un terç de la població i la seva tendència és decreixent. Del 36,1% el 2023 al 32,6% el 2025. El 2003 era d’ús habitual entre un 46% de la població de Catalunya. Algú està entestat que som un país bilingüe i aquesta tesi qualla perillosament entre molta gent. El català és la llengua pròpia de Catalunya i només el català. El bilingüisme no té sentit quan la llengua pròpia té la solera de segles tal com hem recordat i demostrat al començament i no tenim necessitat de fer cap mena de comparacions. La volguda ignorància d’alguns ha fet calar entre els interessats a menystenir el català i Catalunya certes aberracions en contra del que els científics d’arreu sostenen. El català és una llengua d’arrel llatina amb algunes influències provençals i gaudeix de la riquesa de tenir parles derivades com el valencià, el mallorquí, el menorquí o l’alguerès. La recuperació del català com a llengua habitual entre el 95% de la població de Catalunya –no parlo dels Països Catalans perquè mereixeria un altre article sencer– requereix campanyes més intel·ligents de les que ara s’estan fent; i amb aquesta proposta no menystinc, ans al contrari, els esforços que fan entitats privades com, per exemple, Òmnium Cultural o Plataforma per la Llengua. Cal, però, que sigui de bon to parlar en català. Dit d’una altra manera, posar de moda el català. Això implica etiquetar en català, retolar en català, regalar llibres en català, viure en català. Actualment sembla que, en canvi, estigui de moda incorporar anglicismes o directament l’anglès, retolar en anglès, cantar en anglès, copiar dites en anglès com el feliç weekend, baby boom, ranking. Fins i tot ho veiem a TV3, la nostra. M’acuso d’haver escrit boom al parlar més amunt de l’eclosió de l’irlandès, però veig que el corrector de català m’admet aquesta paraula (?). No anem bé. Compte amb les xarxes socials! Són un verí per a la llengua. Això no obstant, també hi ha alguns salvadors, de veritat, de la llengua com els nombrosos grups musicals que canten només en català. Ja fa molts anys que els nostres cantautors van obrir camí per la llengua. Com és possible que ara anem enrere? Què cal fer? Com sempre, de primer donar suport a aquests i altres salvadors de la llengua esmentats. Cercar bons publicistes i aprofitar els nostres grans personatges, ídols, com a prescriptors. Aquests són una peça clau per posar de moda el català. Sí, aconseguint que la Rosalía canti només en català. Que els premis literaris més ben dotats siguin els que estan escrits en català. Si calen recursos públics, per això paguem impostos encara que a 600 quilòmetres ens en cisin milers de milions. Que els nostres diners siguin pel català i no per fer propaganda del govern de tothom. Cal ser clar i català com els alemanys són clars i alemanys. Allí tothom que hi resideix ha d’aprendre l’alemany. Si no, no pot treballar. TV3 ha de ser 100% en català i amb bon català. Cal subtitular tot allò que se senti en una llengua diferent. Prou bonisme! A Catalunya no hem de canviar de llengua, tret de casos o circumstàncies molt justificats. Cal fer molta feina perquè el català sigui la llengua de comunicació a la sanitat i a la justícia. No ens ha de fer por adreçar-nos o contestar en català al nostre metge o infermera ni ens n’ha de fer amb el fiscal o el jutge. Aquesta actitud ha de prevaler, si no estem perduts. La llengua catalana té un bagatge sobrat d’història, arrels o llegats perquè la fem posar de moda en el món cultural i social. A mitjà termini hem d’aconseguir que sigui la llengua habitual en el 95% dels catalans. Parlar-la ha de ser un dret i un gaudi.

Cal ser clar i català com els alemanys són clars i alemanys. Allí tothom que hi resideix ha d’aprendre l’alemany

Posar de moda el català