Es pot substituir el tacte d’una mà tocant una altra mà?, el confort d’una abraçada?

L’escola fa el que pot per adaptar-se a un món que canvia a velocitat de vertigen. Ha de ser així perquè si el futur abans anava venint, ara és aquí, el tenim arran de nas. És urgent que els professionals de l’educació fem el possible per entendre el món que vindrà perquè només si som capaços d’intuir cap a on camina el present, podrem preparar-nos per al futur. Els infants i adolescents d’avui viuran en aquest futur. Avui els humans tenim tot tipus de màquines, entre elles els robots, dissenyats per humans perquè facin coses cada vegada més humanes. Sembla que ja es disposa d’autòmats que tenen capacitat d’empatia. Fa més de 20 anys que Giacomo Rizzolatti i el seu equip de la Universitat de Parma van descobrir les neurones mirall. Rizzolatti diu que és molt possible que es pugui replicar en els robots el mecanisme d’imitació, cosa que fa que puguin semblar empàtics. Però replicar tot el ventall d’emocions humanes serà més difícil. La neurociència, la neurobiologia i experiments com el de Rizzolati diuen que moltes de les coses que fem són el resultat de processos i mecanismes inconscients i que, sense saber ben bé què és això de la consciència, sabem que l’empatia la podem emprar per comprendre més bé l’altre, però la comprensió de l’altre no implica ni estimar-lo ni ajudar-lo. De manera que l’empatia pot ser una imitació i prou. És cert que les màquines salven vides. Alguns malalts crònics i aquells que porten aparells electrònics incorporats per millorar la seva salut ho saben prou bé; ho sap la mare del nen londinenc que amb 4 anys va salvar la vida perquè el menut va avisar a emergències activant el Siri del telèfon. Tant de bo n’hi hagi cada dia més, de màquines salvavides! Però estaria bé que mostréssim els perills de les màquines i els beneficis de mantenir relacions humanes satisfactòries i en directe, tocant-nos. Les màquines no ho poden substituir tot, un robot no pot donar la calidesa d’un cos humà. Es pot substituir el tacte d’una mà tocant una altra mà?, el confort d’una abraçada?, la música d’una veu humana, dita per humans, pronunciant paraules d’amor o de tendresa? Si ja s’ha demostrat que l’emoció que es viu al teatre no es pot viure al cinema, com podem pensar que un robot pot estimar? Podria un equip de robots emocionar-se fent una obra de teatre o assistint-hi? S’emociona un robot?

Es pot substituir el tacte d’una mà tocant una altra mà?, el confort d’una abraçada?

Pot emocionar-se un robot?