Que difícil que és gestionar-la, la incertesa. Molt. Massa

Doncs això, que, potser, ben aviat ens haurem de confinar tots a casa. Sí, tots. Potser tots. I utilitzo l’adverbi potser perquè és, sens dubte, l’expressió més afinada d’allò amb el qual estem obligats a conviure ara mateix, en aquests moments: la incertesa. La incertesa és un estat anímic d’inseguretat generat pel desconeixement que es caracteritza pel dubte. I si mirem el món en forma de dron històric i cronològic, m’atreviria a dir que, fins no fa gaire, la vida era prou estable: teníem una feina per a tota la vida, una casa per a tota la vida i una parella per a tota la vida. Però tot això s’ha dinamitat totalment. I la incertesa abraça el futur personal i laboral. I, també, polític i econòmic. Ja mai res és per sempre. Res. Ja mai res és segur. Ja mai res és ferm i consistent. I quan somiem el nostre futur, se’ns desdibuixa el camí. I l’adverbi potser s’amplifica immensament i fa diana en les nostres pors. I la imprevisibilitat multiplica l’ansietat i l’angoixa. I dinamita les nostres decisions. O, simplement, les posa en quarantena. Que difícil que és gestionar-la, la incertesa. Molt. Massa. Però amb el temps i una canya l’anem paint. Sobretot, els autònoms i les autònomes, que malauradament estem massa acostumats a conviure, per exemple, amb la incertesa dels cobraments de les factures. Però ha aparegut el coronavirus i ha revolucionat la incertesa. Perquè n’ha explosionat la digestió. Perquè ha dinamitat el tempo dels esdeveniments. El coronavirus és la incertesa amplificada al minut. Que si el que no era pandèmia, ara ja ho és. Que si tanquen les escoles d’Igualada. Que si Catalunya ja està en estat d’alerta. Que si el Reial Madrid envia els jugadors a casa. Que si se suspenen competicions esportives i els exàmens de març en algunes universitats. Que si la ministra del govern de l’Estat Irene Montero ha donat positiu. Que si Pablo Iglesias està en quarantena. Que si Parets tanca un centre de dia per cas positiu. Que si tanca l’NBA. Que si les clíniques privades ofereixen llits. Que si el SEK de la Garriga tanca, també, per un cas positiu. Que si tanquen teatres o en redueixen l’aforament. Que si s’anul·len estrenes potents. Que si s’ajorna el Congrés de Pastorets. Que si Ada Colau i cinc regidors estan en aïllament preventiu. Que si tanquen tots els centres educatius. Que si es posposa el Concurs Internacional de Música Maria Canals. Que si se suspèn el mercat de Granollers i el de Canovelles. I a Caldes, el Mercat de l’Olla. I a Vic, el Mercat del Ram. I potser d’aquí a un minut, una altra cosa. I una altra. I una altra. I una altra. Potser.