Precursora i trencadora
Dimarts al matí. Cafè amb Magda González Llorens (Mataró, 1947) al restaurant El Mirallet. Centrem la conversa en el Granollers del 1973. Aquella vila oberta del mercat, el balonmano i l’Ascensió tenia 33.660 habitants aleshores i el franquisme estava a les acaballes. L’Associació Cultural (AC) feia el que podia per oferir propostes interessants de teatre, a través del Teatre Associació Cultural (TAC), o de cinema, a través del Cineclub. Tants esforços, però, es contrarestaven des de l’Ajuntament amb el que des de 1971 organitzava –amb una injecció econòmica notable– el Centro de Iniciativas y Turismo (CIT), ens municipal presidit per Pere Viaplana i sota la direcció de Joan Illa Morell, àlies JIM.
Com vam publicar la setmana passada, JIM va organitzar amb gran èxit el 1971 la primera Mostra Internacional Homenatge a Joan Miró, que va coincidir amb el primer Concurs d’Art Jove Ciutat de Granollers, que era obert a disciplines d’avantguarda. En aquella època, l’esclat de l’art conceptual a l’Estat espanyol venia de la mà de l’arte povera, conegut així perquè les obres o intervencions es construïen a partir d’objectes i materials simples, quotidians. El jurat d’aquell Concurs d’Art Jove va premiar els granollerins Jordi Benito i Xavier Vilageliu, artistes que, juntament amb altres companys tot just dos mesos abans, havien fet ja alguna acció en aquesta línia.
Repassant el llibre Meridià Granollers anys 70. Art de concepte i acció (Museu de Granollers, 2010), sobta que entre el grup d’artistes pioners només hi hagués una dona: Magda González. L’artista conceptual, nascuda a Mataró, m’explica que va arribar a 15 anys a Granollers a propòsit de llaços familiars amb la comarca. Va estudiar a l’institut del carrer Tarafa, on va conèixer Xavier Vilageliu, amb qui es va casar el 1969. “A Granollers no només vaig trobar la llibertat que buscava, també vaig descobrir coses que m’interessaven: les noves amistats, l’art conceptual…”, recorda Magda González. Durant una bona colla d’anys, González va ser la primera i única dona a la ciutat que participa en un moviment artístic que estava monopolitzat per homes. N’era l’excepció.
González va exposar per primer cop el 1970 a la Caixa de Sabadell, juntament amb Pere Coll i el seu marit, Xavier Vilageliu. Un any després, va participar a l’instal·lació-environament Muntatge al carrer, amb Vilageliu i Benito. Aquella va ser la primera vegada que es feia una exposició a la via pública, concretament sota la Porxada. L’obra es titulava Empaperament i va consistir en l’estesa de papers al terra que formaven un camí. Tot i que l’acció havia de durar una setmana, la brigada municipal la va escombrar després de la primera nit.
Engrescada per participar en aquestes propostes, va seguir activament totes les mogudes artístiques els anys en els quals la ciutat era coneguda pels seus happenings, performances, environaments, instal·lacions al carrer, etc., accions que apostaven, segons explica, “per la llibertat creativa, social, política…”. El juliol de 1971 va participar amb Benito, Ferran García Sevilla, Vilageliu, Lluís Peñaranda i Marta Ros a l’exposició “Col·lectiva Escola d’Estiu”, organitzada per l’AC a les aules de l’Escola Pia. Un any després va realitzar una instal·lació, també col·lectiva, amb Vilageliu, Vicenç Viaplana i Joan Martínez.
El 1973, González es va convertir en el personatge central de l’acció El Gran Sopar, que va deixar una foto icònica del moviment artístic d’aquella dècada del segle XX. Promoguda per JIM, l’acció pretenia ser una intervenció dels artistes conceptuals de la ciutat a la proposta “Art a Granollers”. Com molts altres projectes d’en JIM, el projecte no es va completar pas, però sí que va quedar la imatge disparada a la plaça dels Porcs, que recreava l’escena bíblica del Sant Sopar amb 12 artistes i, al centre, a l’espai de Jesús, ella, l’única dona del col·lectiu. Els apòstols eren Carles Díez, Ramon Lamarca, Xavier Vilageliu, Jaume Serras, Josep Eloi Ontiveros, Albert Granado, Francesc Sastre, Joan Ventura, Vicenç Viaplana, Joan Martínez i JIM. En successius anys, va participar amb aquests i altres creadors en diverses propostes que es van fer a la platja de Lloret de Mar, a la Casa de Cultura Sant Francesc, a Mataró, als carrers de Granollers…
Viatgera i ben activa encara, últimament ha fet alguna acció amb el Grup Serrat Art de Queralbs.