La posició de submissió i marginació al sistema econòmic d’algunes persones fa que aquestes tinguin més possibilitat d'anar a presó

A les presons hi ha sobretot homes pobres, sense estudis i de forma desproporcionada immigrants. El naixement de la presó i la policia té a veure amb l’interès que la burgesia als segles XVIII i XIX tenia per castigar els comportaments de persones que portaven problemes per l’ordre socioeconòmic i polític. Un exemple el tenim en la creació d’un dels primers cossos policials a Londres al segle XIX, que no tenia per objectiu reduir la inseguretat de la gent, sinó garantir que en els ports no es robessin mercaderies o es pertorbés l’activitat fabril per protestes sindicals. Que la burgesia domini en termes generals el sistema econòmic i polític vol dir dues coses a l’hora d’explicar per què els pobres són els més castigats pel sistema penal. En primer lloc, les persones situades en l’escala més baixa del sistema econòmic són les persones que menys producte social (riquesa) obtenen i, per tant, les que podrien tenir més incentius per adquirir per vies no legals aquella riquesa que pensen que haurien de tenir si hi hagués justícia. En segon lloc, si la burgesia és qui ha tingut més influència a elaborar les lleis que estableixen quins comportaments són més punibles, és normal que tendeixin a no establir gaires penes pels seus comportaments i a dotar-se de facilitats per evadir la legalitat. Així, la posició de submissió i marginació al sistema econòmic d’algunes persones, i alhora que aquestes tinguin la llei en contra i tinguin menys eines per defensar-se, faria que aquestes de mitjana acabessin més a la presó i fossin més perseguides per la policia. Tot plegat explica per què les persones de certa classe social són molt menys presents a la presó. Les persones de determinades classes socials no només tenen menys incentius a certs comportaments vinculats a les condicions materials de vida –perquè precisament ja tenen garantida la seva supervivència física i moral– sinó que tenen, a més, més poders (educatius, de coneixences, monetaris, etc.) per defensar-se o directament saltar-se la llei. Podem pensar en dues persones que han comès el mateix delicte, però que a causa dels majors poders d’una d’elles aquesta té menys pena, us sona? Podem parlar de la poca persecució de delictes com l’evasió fiscal, perquè o bé estan menys tipificats o bé un altre cop els rics tenen més eines per no acabar a la presó. Però més enllà de la teoria, entrar a la presó implica conseqüències per a les persones. Posem pel cas que una persona d’un entorn social marginal entra per primer cop a la presó per uns quants petits robatoris per obtenir diners per comprar-se maria. Al cap d’uns mesos surt de la presó. A la presó s’ha enganxat a la droga dura i ha fet amics com ell. Al cap de poc de sortir, roba diners amb una pistola de plàstic, vol calés per la nova droga, que ara surt més cara. Torna a la presó, aquest cop s’hi està uns anys més. Finalment, amb la conya, acaba passant a la presó 25 anys. Quan surt és un home nou, físicament, psicològicament i socialment ha esdevingut clarament un delinqüent. Tatuatges, maneres de parlar, cercle d’amics, consum de droga. La presó rehabilita delinqüents o els fa? No vull negar la rehabilitació en molts casos, però sovint la realitat és la de l’exemple. Per altra banda, a occident, la població de les presons ha augmentat els últims anys. Alguns diran que si moltes persones no fossin a la presó els carrers estarien plens de delinqüents. Però podria ser que molts dels que estan presos en altres circumstàncies no haurien entrat mai a la presó? Llavors què hi fan allà? Les estadístiques ens mostren que en països nòrdics, per exemple, molts dels que entrarien a la presó aquí allà no ho fan. En aquests països es pot veure certa relació entre les baixes xifres de presos i policies per habitant amb les altes xifres en despesa sanitària, en psicòlegs per habitant o en confiança en la democràcia. No necessitaríem tantes presons si reduíssim la desigualtat social o tractéssim les conseqüències a través d’altres institucions socials. Sembla tòpic, però les dades semblen indicar-ho.

La posició de submissió i marginació al sistema econòmic d’algunes persones fa que aquestes tinguin més possibilitat d'anar a presó

Presó