La prevenció d’aiguats a la conca del Besòs
Les catastròfiques inundacions al País Valencià han coincidit amb el 30è aniversari dels aiguats de 1994 al Congost i al Tenes. Aquesta efemèride ha passat sense pena ni glòria quan ens hauria de recordar la urgència amb la qual cal posar el risc hidrològic i la gestió dels espais fluvials al centre del debat social i de les polítiques públiques. Després de dècades de negligència el risc de patir una DANA i que aquesta tingui un impacte sever sobre béns i persones és més gran que mai. A més de tenir un Mediterrani cada vegada amb més energia pel canvi climàtic, s’ha construït i impermeabilitzat una enorme superfície de la conca del Besòs, quan la ciència ens diu que per cada increment de l’1% en la superfície urbanitzada les inundacions i els seus danys s’incrementen el 3,5%. Un altre exemple són els nombrosos parcs fluvials i zones verdes que s’han construït a les vores del rius. La majoria s’han dissenyat seguint capricis polítics i arquitectònics i estan desvinculats de l’ecosistema fluvial, tant pel que fa a la hidrologia com a la coberta vegetal, tot perdent l’oportunitat de crear grans zones de laminació de crescudes que podrien haver compensat en part l’impacte de la impermeabilització del territori.
La conca del riu Congost és un bon exemple de quina és la situació. Si analitzem municipi per municipi el que ha passat els darrers 30 anys ens trobem moltes actuacions que, si bé de forma individual potser no són gaire rellevants, sumades fan que el risc de danys en cas d’aiguat s’hagi incrementat molt. Comencem per Centelles i Aiguafreda, on s’han urbanitzat i impermeabilitzat grans superfícies sense cap mesura compensatòria en forma de, per exemple, basses de laminació o alliberament d’espais fluvials. I encara sort que l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) fa 15 anys va aturar la construcció d’un polígon que es volia fer entre la C-17 i el Congost. També a Aiguafreda, l’any 2022 es van colgar amb terres d’unes obres milers de metres quadrats del marge del riu, en una zona que el 1994 es va veure submergida per quatre metres d’aigua. Dos anys després, aquest abocament continua al mateix lloc.
El riu Congost a Aiguafreda el 10 d’octubre de 1994 / Arxiu Municipal
A Sant Martí de Centelles fa 20 anys van decidir fer la principal promoció de blocs de pisos del municipi en zona inundable, mentre que a Tagamanent l’empresa que va comprar les naus de l’antiga Leiro, amb la complicitat de l’ACA, ha ocupat centenars de metres quadrats de ribes fluvials amb esculleres, tot destruint a més la vegetació de ribera. Aigües avall a la Garriga, el 2006 es va fer un enorme polígon sense cap mena de respecte ambiental al marge esquerre del Congost, projecte que també va artificialitzar i comprimir de forma crítica el torrent de Malhivern, el principal afluent des de Samalús. Finalment, entre la Garriga, les Franqueses i Canovelles hi ha milions de metres quadrats de terrenys públics, inclòs el parc del Falgar. El potencial ecològic i en la gestió d’inundacions d’aquests terrenys, que no oblidem que en bona part estan protegit dins la Xarxa Natura 2000 de la UE, és enorme, però sembla que cap administració no pensa tirar endavant el gran projecte global d’infraestructura verda que aquest espai requereix.
El pont de la carretera de Parets a Lliçà de Vall col·lapsat per la torrentada del 1994 / foto: Toni Torrillas
Dins la conca del Congost l’excepció a aquesta manera de fer correspon al municipi de Granollers, i això que amb un riu del tot canalitzat i amb la pressió social existent el marge de maniobra era petit. Des de 1994 s’han efectuat nombroses actuacions per naturalitzar la llera i els marges, que enguany culminen amb una gran intervenció finançada pels fons Next Generation. Mitjançant el projecte europeu Knowing, també es treballa per millorar la infiltració de la pluja en zones urbanes i per posar sobre la taula altres qüestions molt rellevants a nivell de conca, com pot ser la pèssima gestió de l’aigua superficial de l’agricultura actual.
El riu Congost a Figaró el 10 d’octubre de 1994 al migdia / foto: Arxiu Municipal
Com a conclusió podem afirmar que és imprescindible depassar els estrets marcs mentals dels límits municipals i dels mandats polítics. És urgent iniciar un gran projecte de conca, que hauria d’encapçalar el Consorci Besòs Tordera i l’Agència Catalana de l’Aigua, i que com a principi bàsic treballi per eixamplar els rius i zones inundables a tot arreu on sigui possible. Cada metre quadrat d’espai fluvial recuperat és molt important per minimitzar danys aigües avall en cas d’aiguat. Després del que ha succeït a València ja no es pot dir que no estem avisats.
La força de l’aigua va anorrear un dels dos sentits de la carretera de Bigues i Riells del Fai a Sant Feliu de Codines el 1994 / foto: Ramon Ferrandis