La primavera no és mal tema: que tot recomença, estimats, i que la força d’aquesta estació, simbòlica, vital, acolorida, és un moment bonic de l’any

Soc a casa amb la llar de foc encesa. Tothom pronostica que la calor arribarà en un no-res i que serà dramàtica i jo, no sé si per portar la contrària o per acabar d’aprofitar la sensació d’hivern, encara engego la llar de foc cada vespre. Li pregunto a la meva filla que fa els deures a prop sobre què hauria d’escriure l’article d’aquesta setmana. Una, a vegades està tan ficada dins casa seva, el seu cap i les sèries que mira –quin capítol, el número tres, de The Last of Us, eh?– que només m’he assabentat que el Barça ha guanyat amb una samarreta de Motomami, que el món continua sent un fangar, que volen ampliar la variant de Cardedeu i que s’acosten les eleccions municipals; i, mira, què voleu que us digui, cap d’aquests temes m’inspiren gaire. El Barça m’és absolutament igual –no us enfadeu–; les desgràcies del món sovint em sobrepassen i ara no m’hi vull rebolcar, i això de la variant… quin perill i embús de carretera. Només l’agafo perquè creuar Cardedeu és encara pitjor. Així, doncs, que li pregunto a l’Aina sobre què hauria d’escriure i ella em parla d’assumptes grossos, i li dic que soc massa petita per a grans temàtiques i que només penso en dies de descans i de sol, i això justament em fa pensar en que ja és primavera. Quan li dic que escriuré sobre això, sobre la primavera, em respon que com puc ser tan hippie, que vaya tema. Li demano perdó perquè en la seva ment adolescent ho soc molt, de hippie, però en realitat penso que la primavera no és mal tema: que tot recomença, estimats, i que la força d’aquesta estació, simbòlica, vital, acolorida, és un moment bonic de l’any, un moment important. La primavera és obertura, descoberta, redescoberta, aquell cicle que torna i torna i torna a demostrar-nos, capaç, que això també passarà. Tot. I aquesta idea que l’hivern s’acabarà, que el recolliment s’acabarà, que el que ens ha fet mal s’acabarà i que tornarem a florir. Potser és hippie, però, què voleu que us digui, és millor que parlar del Barça.

La primavera no és mal tema: que tot recomença, estimats, i que la força d’aquesta estació, simbòlica, vital, acolorida, és un moment bonic de l’any

Primavera