A Sant Feliu de Codines el primer programa en paper que es conserva data del 15 de setembre de 1901

Immersos en l’era digital, comencen a fer-se estranys els programes de festes impresos en paper que, a diferència d’abans, ja no venen a parar tan sovint a les nostres llars. Aquesta mena de programes, folrats per una pàtina melangiosa, ens evoquen records d’aquells que es perden en el temps. Fa unes setmanes que el cantant Jaume Sisa, al documental L’home dibuixat, emès per TV3, deia que la nostàlgia dels records són una droga. Penso que té tota la raó. L’aparició de la impremta el 1440, obra de l’alemany Gutemberg, va canviar el món, tota una revolució a la cultura de l’edat mitjana que, gràcies a aquell nou invent de caràcters mòbils de lletra, va permetre fer créixer el nombre de lectors potencials. No va ser fins al cap de molts anys, quan la impremta ja s’havia consolidat plenament, que no van aparèixer els programes d’actes festius adreçats massivament al gran públic; la seva confecció tenia un cost important i durant molts anys tan sols se’n van fer per a un cercle reduït de nobles i cortesans. Avui dia, els caràcters mòbils de lletra venen incorporats als cel·lulars de telefonia –els mòbils– i si realment ha de ser aquest el recanvi dels llibres i ha de ser aquesta la nova literatura, estem ben arreglats... ANUNCIANT FESTES DES DEL 1901 A Sant Feliu de Codines el primer programa en paper que es conserva i que informava dels actes de la festa major fou incorporat al primer número del flamant periòdic Lo Alt Vallés, publicat el 15 de setembre de 1901. En la seva salutació als lectors, mostraven amb orgull la seva pertinença a la Unió Catalanista, el grup que formarien diverses associacions que s’oposaven a l’article 15 del codi civil espanyol que atemptava contra el dret civil català. Dos destacats juristes, el castellterçolenc Enric Prat de la Riba i el barceloní d’orígens familiars santfeliuencs Joan Josep Permanyer Ayats van ser els seus membres fundadors principals. Mireu si n’estaven de conscienciats els lletraferits de Lo Alt Vallés que, a primera pàgina, a l’editorial, engegaven: “[...] Al apareixer per primera vegada en aquesta població un periódich, nostre primer dever, es lo de saludar, com ab la major joia ho fém, á tota la prempsa de Catalunya, que treballa pera lograr l’autonomía de la nostra terra.” A la pàgina següent, hi trobem la programació dels actes de la festa major, la característica principal del quals eren els balls, que es repartien per les sales de Can Quà, el Casino Felicense i el Círcol de la Pau, on hi actuaven l’Orquestra Moderna Armonia, la Unió Artística i Els Fatxendes. No sense oblidar la tradicional Dansa de Festa Major, que es ballava a la plaça de la Sagrera, el Certamen Literari, tot just una setmana després que s’havien celebrat al poble els primers Jocs Florals sota la presidència d’Àngel Guimerà, i el concurs d’en Cinto Verdaguer, guanyador de la Flor Natural. El programa de 1927, ja dedicat exclusivament a la festa, es feia ressò –mai millor dit– del repic general de campanes que encetava els actes de la festa major i ens posava al corrent de la gran fira de bestiar variat, amb el repartiment de bons en espècie per als pobres de la vila. El secretari municipal Joan Puigdomènech i Passarell, en la seva col·laboració al programa, ens feia saber que l’agricultura local era tan migrada que: “[...] Al no haver-hi prou mitjans de vida, forçosament hi ha immigració de santfeliuencs [...] Per totes les parts del món; en totes elles hi ha feliuencs que s’hi guanyen la vida i alguns hi han fet fortuna gràcies a llur intel·ligència i constant treball.” El 1934 va ser un any atípic, ja que es van fer dos programes: el Programa general, que editava la delegació local de Palestra i que, d’entre els variats i nombrosos escrits que s’hi recullen, el poeta Ricard Permanyer hi publicava un dels seus versos inèdits, titulat Idil·li. L’altre programa, anomenat Programa oficial, corria a càrrec de l’Ajuntament, que procurava dur l’aigua al seu molí, posant al dia als vilatans de les millores urbanístiques més importants, com l’obertura de la Travessia, que s’havia començat a construir quatre anys abans, en el període de l’alcalde Jaume Segalés, i que s’havia acabat essent alcalde en Josep Grau. O l’enderrocament de la illeta de Can Xic, un edifici situat entre les places de Sant Francesc i Doctor Robert: “[...] A conseqüència de l’enderroc, han quedat unides les dues places, formant-ne una de molt espaiosa que més endavant serà urbanitzada.” O la construcció de clavegueres: “[...] Una de les tals comença a la Font de Can Moliné i va davallant pel costat dret de la carretera fins arribar a Can Picó. Hi ha també la de la Baixada Sagrera que desemboca al torrent de Ca n’Ullar.” “QUE LAS FIESTAS TE SEAN PROPICIAS” El 1940, l’any següent de la Guerra Civil, el programa ja es va editar en castellà. La coberta amb l’irremeiable símbol de l’àliga de Sant Joan i amb les dues llegendes ben marcades de “Saludo a Franco” i “¡Arriba España!”, comunes a qualsevol imprès oficial o mercantil i en missives i postals. La Salutación de la Junta amb la qual comença el programa és per sucar-hi pa: “[...] El sentido místico tradicional revive cada año en la Fiesta Mayor. El sabor imperial católico de nuestro siglo de oro... La trilogía unitiva de Dios, Patria y Tradición nos legó rico tesoro. Todo lo que tenga un sentido pagano será siempre ajeno a ellas y a nosotros, y contrario a la directriz de la España de nuestros Cruzados... Caro lector: que las fiestas te sean propicias. Ojalá el aroma del incienso, la liturgia solemne y las bellas artes todas, te recuerden el glorioso ‘¡Arriba!’ de los inmortales cruzados.” Darrere d’aquesta arenga venen tot un seguit d’anuncis de propaganda de comerços d’aquesta vila, de Caldes de Montbui i de Barcelona. Els de la ciutat comtal solen ser establiments hotelers i de restauració regentats per santfeliuencs, com la Casa Ramon, al Paral·lel, l’Hotel Palermo, al carrer Boqueria, o l’Hotel Peninsular, al carrer Sant Pau. Els programes més notables, a tot arreu, no cal dir que van ser els de les festes majors de pobles i de ciutats. Anys més endavant van proliferar els programes de festes d’entitats de tota mena. A Sant Feliu, sense interrupcions, s’ha anat editant el del Gremi de Traginers i Menestrals, el programa de la Festa de Sant Antoni Abat, un programa que encara es reparteix a mà casa per casa del poble, i la festa, gràcies al fet que se celebra sempre el dia del sant, ha acabat per convertir-se en la festa major d’hivern.

A Sant Feliu de Codines el primer programa en paper que es conserva data del 15 de setembre de 1901

Programes de festes