Dietari de l'okupa de l'altell

"Per emprendre una aventura a la qual dedicaràs molt temps, has de triar un lloc que et resulti realment apassionant” / Imatge: David Pacey Dilluns 18 de novembre de 2024MigdiaCaminem. Amb el mòbil capturo els codonys grocs a l’arbre amb l’església al darrere. Encara fa bonança i, tot i que ha plogut bastant les últimes setmanes, la mitjana dels embassaments està per sobre del 30%. Dimarts 19 de novembre de 2024NitLlegeixo una piulada de la Iolanda Bataller, escriptora, editora i directora d’Ona llibres: “No tornava al castanyer des de l’agost. Els arbres de les nostres vides. Els arbres ens fan. El castanyer el vam plantar amb l’avi Pere quan era petita. Les fulles caigudes. Els arbres ens sobreviuran. El castanyer també és l’avi.” Estimo els arbres. La primera mimosa de casa els pares va ser un regal de la besàvia Maria. La va matar un hivern gèlid. L’han seguit les seves filles i netes. L’any passat vam plantar un plançó de la família a casa. I aquest any té poncelles. Aquesta primavera, si tot va com ha d’anar, florirà per primera vegada. La mimosa sempre serà la besàvia Maria. Com les tuies de la tanca de casa sempre seran el pare, perquè les vam plantar amb ell i em fa una tristesa immensa veure que se n’han mort algunes. Els arbres, sempre els arbres. A Cabells de gebre hi ha un lledoner que és un personatge més. Vaig imaginar aquest lledoner davant de Can Noguera sense haver-hi estat mai. En aquesta masia van viure els meus rebesavis i el meu besavi. Quan vaig veure que tenia un lledoner just on l’havia imaginat em vaig emocionar. Dimecres 20 de novembre de 2024NitA la tarda, anem cap a Vallirana. Estan amb alerta roja per les fortes ràfegues de vent. Tinc una tertúlia amb la Tània Juste a la biblioteca coordinada pel Jordi Milian, director del portal L’illa dels llibres dins dels actes de la Setmana de la Novel·la Històrica. Parlem de les dues nostres últimes novel·les i de novel·la històrica. El Jordi Milian ha començat amb una frase que vaig dir a la roda de premsa de l’entrega del premi: “Projectar una novel·la històrica és com preparar un viatge llarg. Per emprendre una aventura a la qual dedicaràs molt temps, has de triar un lloc que et resulti realment apassionant.” Una trobada molt interessant. Divendres 22 de novembre de 2024NitA la tarda, vaig a la Biblioteca de les Escoles Velles d’Aiguafreda a presentar El cor del balneari. La Lola Tresserras m’acompanya. Hi ha bastanta gent i participen fent preguntes, el temps vola. Tresserras destaca les diferents trames que conté la novel·la, a part de la història de la Lola, la protagonista; la història d’amor de l’Ignasi Ventura i la seva mare; la vida de la Lisa, la clienta més vella del balneari, que atresora mil i un records dels seus anys a l’Havana; el recorregut històric del Calderí, el tren que anava de Mollet a Caldes de Montbui; la lluita del moviment sindicalista amb el Miquel davant del Sindicat Únic de Treballadors... Fils que es creuen per fer un sol ordit. Quin goig de tertúlia! Acabem el dia sopant el bar de la plaça. Dissabte 23 de novembre de 2024NitAl matí, vaig a la Biblioteca Joana Raspall, a Sant Antoni de Vilamajor, a l’acte “Un cafè amb Joana Raspall”, on diferents autors de proximitat presenten la seva obra: Matías Néspolo, Antoni París, Eva Rodellas, Sílvia Volpi, Rosa Maria Pascual i Carles Collado. Dues artistes, l’Elena Codó i la Carme Pratdesaba, fan una petita dramatització. Entre els autors hi ha dos amics, la Rosa Maria Pascual i en Carles Collado. La Rosa Maria presenta Dones de sol en dies de dol. La novel·la parla de la vida de dues dones, la Remei i la Concepció. La seva escriptura és delicada, amb un rerefons molt important d’autoficció. I en Carles, Contra-elements, un llibre que combina fotografia, amb reflexions poètiques i música, tres llenguatges que interaccionen entre ells i conviden el lector a endinsar-s’hi.Cuino tota la tarda, demà tenim el dinar de l’aniversari del Quim, el meu fill petit. La cuina és amor. Després hi ha assemblea de Vilamagore a la Fàbrica de Sant Pere per fer valoració de com ha anat aquesta edició, i el sopar de voluntaris anual. Queda tancat aquest any i ben aviat es començarà a planificar el següent. Diumenge 24 de novembre de 2024TardaNo em llevo gaire aviat, estic cansada de tota la setmana i tinc el dinar molt a punt. Plou. Les buguenvíl·lies tornen a estar aponcellades. Va arribant la família. Fa goig la taula parada. És bonic dinar tots junts i celebrar la vida.

Dietari de l'okupa de l'altell

“Projectar una novel·la històrica és com preparar un viatge llarg”