Consensuar solucions per regular Gallecs
Fa 40 anys el govern espanyol va expropiar 1.472 hectàrees de terres als termes de Mollet, Parets, Lliçà de Vall, Montcada, Palau-solità i Plegamans, Santa Perpètua de Mogoda i Polinyà, municipis del Vallès Oriental i Occidental. Hi volien fer una gran ciutat que mai no va arribar. L’any 2009 es va aprovar el PEIN de Gallecs amb 745 hectàrees on ja es conreaven terres i s’han continuat conreant. Aquestes hectàrees pertanyen a l’Institut Català del Sòl (Incasol) i havien estat cedides als pagesos des del 1984. Ara, l’Incasol vol fer un concurs per atorgar-los aquestes terres i que es regeixin per un sistema de producció ecològica. Actualment, hi ha al voltant d’un 35% de terres conreades en agricultura ecològica, però la majoria es conreen pel model convencional.
En aquest punt, i això en comporta d’altres, és on ha saltat l’alarma. Els agricultors es queixen que se’ls vol imposar un model que alguns pensen que pel tipus de terra que és Gallecs no és viable econòmicament, que no s’ha parlat amb ells i que cal veure quines normes tindrà el concurs. Perquè un altre dels problemes és que durant aquests 40 anys cap pagès que plegava de conrear va anar a l’Incasol per dir-ho, sinó que es van anar passant la gestió de les explotacions entre veïns i ara és difícil de saber qui hi té dret i qui no. Tot plegat, a més, té un objectiu no només productiu sinó de garantir la compatibilitat amb l’ús públic i social i el medi natural.
És clar, d’una banda, que aquests conreus no es poden perdre en un moment en què pren importància la producció de Km0. Caldrà detectar –i hi ha el coneixement per fer-ho– si aquestes terres poden ser de producció ecològica i permetre que els pagesos es guanyin la vida en un moment de contínues baixades de preus al mercat. No és el mateix poder viure de fer de pagès que fer de pagès com una activitat afegida a una altra.
Consensuar és necessari però el calendari colla. De moment, la cessió pot allargar-se un any mentre es concreten els tràmits, però cal que totes dues parts hi posin bona voluntat. Hi ha un pla amb finançament. El segon pas és veure com s’aplica.