Que visquin els llibres i la vida! Celebrem-los

Si us penseu que a les biblioteques l’únic que s’hi fa és deixar llibres és que fa molt que no hi aneu Preparo la llista de llibres que vull llegir-me a l’estiu. Ara que la calor sembla que ha començat de debò i que els embassaments respiren, tinc la sensació immediata d’unes vacances que, tot i que encara no hi són, ja començo a albirar. Una de les activitats que més m’agrada de totes les que faig durant l’any són els clubs de lectura que tinc la sort que algunes biblioteques em confien amb carinyu i que suposa una alegria bonica i tirant a dolça cada estona que hi dedico. Parlar de llibres amb amants dels llibres. Compartir-ne les cites i les essències, celebrar-ne les virtuts, criticar-ne les faltes, donar-los context, treure’n lliçons, conèixe’n els mons i viure’ls. Us podeu imaginar un moment millor? Aquesta última setmana hem preparat les programacions dels mesos vinents. Uns mesos que semblen allà, llunyíssim, i que, tot i que no tinc ganes que hi siguem, tinc ganes que arribin per aquests llibres que jo ja sé que llegirem als clubs, i que imagino que agradaran a tal i tal altre i que faran empipar a tal altra encara; i conèixer els lectors de cada biblioteca i els seus gustos em fa una mica feliç. També m’agrada –i molt– veure que cada biblioteca té la seva manera de fer i tria les coses, i les col·loca, i les prioritza, i treballa amb energia perquè la gent no perdi mai les ganes de lletres, d’aventures, de vides. Perquè si us penseu que a les biblioteques l’únic que s’hi fa és deixar llibres és que fa molt que no hi aneu, perdoneu-me. Prestar llibres a les biblioteques crec que és el que menys es fa: les biblioteques s’han convertit en pulmons de vida amb activitats, escriptors i escriptores, petits lectors, espectacles, clubs, teatre, sortides, grups humans apassionats per la vida. Sí. La vida. No he conegut cap lector que no sigui un apassionat de la vida. La majoria de clubs de lectura són plens de dones que, com en totes les àrees de la cultura, copen l’espai i se’l fan seu. I les celebro, totes. Les dels clubs feministes i les que no. Les devorallibres, devoraobres, celebravides. Elles em pregunten quins llibres els puc recomanar per a aquest estiu i d’aquí aquesta llista de llibres que em llegiré. Hi poso a davant el flamant premi de la meva estimada Teresa Sagrera (una celebravides com jo), pel llibre i per ella, que ha posat el cor en aquest El cor del balneari (Columna, 2024). I també hi poso pràcticament tots els títols dels Petits Plaers de Viena Edicions que la meva llibretera de capçalera, una altra celebravides, l’Àngels, de la llibreria Compàs de Cardedeu, em fa estimar. I també la barbaritat de bona que és L’instant abans de l’impacte (Edicions del Periscopi, 2022), de Glòria de Castro, que no conec però que conec perquè l’he llegida i és una celebravides, també. I ja que hi som llegim Visc i visc i visc (L’Altra Editorial, 2019), de la O’Farrell, que la meva amiga Clara –sí, una altra– adora tant com jo, tot i que els lectors i les lectores de clubs no sempre l’entenen. Que visquin els llibres i la vida! Celebrem-los. No he conegut cap lector que no sigui un apassionat de la vida

Que visquin els llibres i la vida! Celebrem-los

Les celebravides