A l’estiu, llegim
S’acosten vacances i, amb elles, més temps per gaudir, entre altres coses, de la lectura.
Els comentaris que venen a continuació són, senzillament, de les d’obres que m’ha interessat llegir i que, sovint, m’han produït un gran plaer o n’he après alguna cosa nova. No tots els llibres dels quals parlaré són novetats, però són una tria del que he llegit darrerament, de vegades a partir de les recomanacions de llibreteres o d’amistats.
Comencem per dues obres quilòmetre zero: Xacona, de Jordi Masó, flamant premi Llibreter i publicada per l’editorial Males Herbes i El cor del balneari, de Teresa Sagrera, publicada per Columna i premi Néstor Luján de novel·la històrica. Xacona és una obra divertidíssima, experimental, inspirada en una composició musical (la xacona) i irònica en el més pur estil Masó. Si encara no l’heu llegit, feu-ho. El cor del balneari té un estil totalment diferent i una estructura més lineal. És una novel·la ambientada a principis del segle XX i ens endinsa en el món dels balnearis de Caldes de Montbui amb uns personatges molt ben construïts i alguna picada d’ullet literària a autors com Rodoreda i Guimerà. La protagonista, la Lola, us robarà el cor.
Parlant de protagonistes femenines, us recomanaria la lectura d’El retrat de matrimoni, de Maggie O’Farrell, publicat per l’Altra Editorial i traduït per Marc Rubió. La irlandesa Maggie O’Farrell és, de fa temps, una de les meves novel·listes preferides, crec que millora d’una novel·la a l’altra. Hamnet, que ens endinsa en el món shakespearià, em va agradar molt. El retrat de matrimoni, centrat en la vida i les desventures de la jove duquessa Lucrezia a la Itàlia del segle XVI, m’ha sorprès encara més per la força de la narració.
Per als amants de la narrativa curta: Carme Arenas ha tingut cura de l’edició del volum Tots els contes de Maria Barbal, publicat per Columna. Com la mateixa premi d’Honor de les Lletres Catalanes ens diu, són els contes que ha publicat fins ara –ja que en continua escrivint– i també alguns d’inèdits. Maria Barbal, més coneguda per les seves novel·les, és una gran contista, com podreu comprovar en aquest recull.
En temps de sequera, va ser un plaer llegir l’assaig El murmullo del agua de Maria Belmonte, publicat per Acantilado. Ens parla de la simbologia de l’aigua des de l’Antiguitat fins al Barroc, entreteixint el text amb les seves lectures i experiències de viatges. Bellament escrit, refrescant, és una lectura per gaudir i per aprendre molt.
Per raons d’edat –de la meva, aviat– em va cridar l’atenció un títol: Diario a los setenta, de l’estatunidenca nascuda a Bèlgica May Sarton, traduït per Blanca Gago i publicat per Gallo Nero. May Sarton ha estat un descobriment i la continuaré llegint perquè la seva prosa m’ha atrapat.
I finalment, Confeti, de Jordi Puntí, premi Sant Jordi el 2023 i publicada per Proa. El seu recull de contes Pell d’armadillo el 1998, publicats per La Butxaca, em va atraure per la bona prosa i l’humor, tan fi. La novel·la Maletes perdudes, publicada per Empúries el 2010, em va semblar divertidíssima, més estripada. Confeti ens ofereix una narració elegant, molt ben escrita, de to un punt irònic, que va en augment al llarg de la novel·la. Narra la vida del músic Xavier Cugat, per tant viatgem amb ell arreu d’Amèrica i també a Catalunya, al llarg del segle XX. Però el més original per a mi és la troballa del narrador, un periodista musical que amb els anys de seguir Cugat va creant una certa simbiosi amb el seu personatge i esdevé, en realitat, el protagonista de l’obra. I no dic més de Confeti perquè potser ja he dit massa, però per al meu gust és una novel·la excepcional. Llegiu-la si en teniu ocasió.
Que tingueu un bon estiu i gaudiu de les vostres lectures!