Fa mal que les autoritats, siguin les que siguin, estiguin mancades de prudència

La prudència és una mena de memòria del futur. Qui és prudent és fidel al futur. Es pot ser fidel al futur? Sí, però només hi ha una possibilitat: actuar amb prudència en el present! La prudència és una de les quatre virtuts cardinals, fent un conjunt desitjable al costat de la justícia, la temprança i la fortalesa. Diu el diccionari que, en l’ús corrent, “la prudència és la capacitat de capteniment, de ser caut i moderat.” En aquest sentit la prudència s’espera de qui intueix “la presència d’un perill i mira d’evitar-ne el risc i danys possibles.” Revisant allò que diuen de la prudència pensadors d’èpoques diferents, hom es convenç que aquesta virtut hauria de ser present en totes les facetes de la vida actual. A major incertesa, més necessitat de prudència. No hi ha justícia possible, ni moderació del desig de plaers (temprança) ni fortalesa sense prudència. Quin futur podem esperar? Ja no ens podem preguntar “quin futur volem?” Perquè desitjar allò que sabem impossible de realitzar és condemnar-nos a la frustració. Però encara podem esperar i serà la prudència i no el risc qui ens doni esperances. Per això fa mal que les autoritats, siguin les que siguin, estiguin mancades de prudència. Per exemple, les encarregades del sistema educatiu del nostre país haurien pogut ser prudents i preparar el curs vinent en el denominat “escenari b”. Allò que en un moment determinat semblava que seria norma: grups reduïts, més espais i més professionals, hauria estat prudent. La prudència porta a actuar segons l’ètica de la responsabilitat de la qual parla Hans Jonas. Decisions fetes per ètica de la responsabilitat permetrien que infants i adolescents invisibles o menystinguts durant els mesos de tancament escolar poguessin disposar, a partir del dia 1 de setembre, de més atenció i suport per part de docents menys sobrecarregats. Aristòtil diu que la prudència es relaciona amb el coneixement i la raó i, si revisem sota l’òptica de la prudència les informacions que dona el coneixement científic, no són per preparar un curs de ràtios altes, sense mascareta, en els espais de sempre i amb germans que relacionen, de manera embrollada, un grup amb molts altres i cadascun amb nuclis familiars de xarxes també complexes. Prudència no és por, ni covardia ni pusil·lanimitat sinó capacitat de prevenir perills i determina allò que hauríem d’escollir i allò que més valdria evitar.