La comunitat de monges ha decidit no ser-hi. Nosaltres continuem, amb un estil propi i ben segur diferent. I això vol dir que el Santuari continuarà obert

Girar full o passar pàgina són expressions molt catalanes que fem servir col·loquialment quan s’inicia una nova etapa en la vida d’una persona, o quan s’engega un nou projecte que té tant elements de continuïtat com, sobretot, de novetat. Penso que ara aquesta expressió, en aquesta accepció, és prou escaient. M’explico. El proppassat dilluns 7 de setembre, amb motiu de la Vetlla de Pregària a Puiggraciós i el comiat de la comunitat benedictina que durant 53 anys ha format part del Santuari, vaig tenir l’oportunitat d’adreçar la meva paraula als presents, juntament amb altres que també ho feren, els alcaldes dels municipis propers i especialment monsenyor Salvador Cristau, bisbe de Terrassa, que presidia l’acte. En la meva breu intervenció vaig convidar a tenir tres mirades, tot seguint l’esquema que el papa Sant Joan Pau II ens demanava als cristians al tombant de mil·lenni en la seva carta apostòlica Novo Millenio Ineunte, davant un canvi d’època. En primer lloc una mirada al passat, una mirada agraïda a Déu pels seus favors i beneficis en concret, en aquell lloc al llarg de més de 300 anys. Ens referim a un santuari que té una llarga història que va més enllà de persones, institucions i comunitats. En aquesta mirada el bisbe Salvador, per cert, va incidir en les seves paraules per centrar el sentit d’aquell acte que havia de tenir un to religiós principalment. Una mirada agraïda, com no podia ser d’altra manera en aquells moments, a la comunitat benedictina que ha estat present aquests anys i que ha fet d’aquell lloc una escola del servei diví, en paraules de sant Benet. En segon lloc, una mirada al present, que ha de ser una mirada apassionada. El papa Lleó XIV, a la seva encíclica Magnifica humanitas, cita a J.R.R. Tolkien en la seva trilogia El Senyor dels anells, i recorda: “No ens pertoca a nosaltres dominar totes les marees del món, sinó fer el que és a les nostres mans pel bé dels dies que ens ha tocat viure”, unes paraules que em feien pensar en aquella reflexió de J. Guitton a sant Pau VI quan li recordava que no demanarem comptes a Déu del temps que ens ha tocat viure sinó que intentarem respondre-hi de la millor manera que puguem. Ara ens toca respondre-hi a nosaltres, els que hem decidit continuar-hi, els que hi som. La comunitat de monges ha decidit no ser-hi. Nosaltres continuem, amb un estil propi i ben segur diferent. I això vol dir que el Santuari continuarà obert, amb la responsabilitat de qui subscriu aquest article, amb una persona que hi viurà, atenent els pelegrins i devots; de moment sense hostatgeria, ja que una hostatgeria demana unes condicions logístiques, econòmiques i jurídiques que caldrà avaluar per estudiar la seva viabilitat. I en tercer lloc una mirada al futur, que ha de ser una mirada esperançada, com ho és la mirada cristiana. De fet és la mirada transversal que ens fa alçar la mirada a Déu a través de Maria, mare de Déu i mare nostra. El Santuari és un espai religiós privilegiat prop dels cingles de Bertí. La Mare de Déu és la que dona sentit al Santuari. Tots passem al llarg dels anys, però ella sempre hi és, i els que hi pugem en fem experiència d’això. I en ella trobem la nostra guia sempre. En aquest futur comptem i comptarem amb dos ajuts externs. Per una banda la complicitat dels ajuntaments del Figaró, l’Ametlla del Vallès, Bigues i Riells del Fai i la Garriga, que han manifestat la seva voluntat de col·laborar-hi i establir-hi relacions. I per una altra banda l’Associació d’Amics de Puiggraciós, una associació civil que ha manifestat la seva voluntat de continuar la seva col·laboració en el manteniment i suport al Santuari. L’acte de comiat de les monges / Bisbat de Terrassa Com deia al començament, girem full. No per oblidar el passat, però tampoc per quedar-nos-hi enyorats i convertir-nos en estàtues de sal. Iniciem una nova etapa, apassionant i esperançada, per continuar ajudant a propiciar en cada persona que s’hi acosta un encontre amb Déu, amb un mateix i amb la comunitat, que és l’Església. A partir del dilluns 28 de setembre el Santuari obrirà de nou les seves portes a tothom, cada dia, excepte dimarts, de 9 del matí a 6 de la tarda. La Missa se celebra ja cada diumenge a 3/4 de 10 del matí.

La comunitat de monges ha decidit no ser-hi. Nosaltres continuem, amb un estil propi i ben segur diferent. I això vol dir que el Santuari continuarà obert

Girem full