Quan arribarà l’escenari de la distensió?
Ara que sembla que el terme relat ha deixat d’estar de moda entre els polítics, caldria reivindicar el terme escenari com a eina per abordar conflictes o, si més no, tractar d’endreçar-los. Al cas de Catalunya, la construcció d’un escenari de distensió no para de trobar-se pals a les rodes a causa del pecat original de la judicialització de la política i del pecat capital de la peresa en què sembla còmode el govern del president espanyol Pedro Sánchez.
Aquesta setmana han coincidit en un mateix dia la retirada de la immunitat parlamentària europea de Carles Puigdemont, Clara Ponsatí i Toni Comín i la suspensió del tercer grau penitenciari als presos independentistes de Lledoners, entre els quals, l’exconseller Jordi Turull, de Parets, i els que eren líders d’Òmnium i de l’ANC. En el primer cas, la decisió del Parlament Europeu ha estat majoritària, però no es pot obviar ni menystenir la gran quantitat d’europarlamentaris que hi han votat en contra. Més que no pas “un assumpte intern espanyol”, ara torna a tractar-se d’un assumpte a l’agenda de molts electes comunitaris. Pel que fa al segon cas, la decisió del jutge de vigilància penitenciària de tornar a engarjolar els polítics de l’1-O arrenca quan la Fiscalia va recórrer la concessió del tercer grau. Sorprèn en aquesta manera d’actuar de la Fiscalia la nul·la intervenció de l’Executiu de Sánchez, de qui depèn orgànicament, si realment és cert el que diu sovint: que només amb diàleg es resoldrà el conflicte. I sobta també que el que s’ha revocat és una condició de semillibertat i que no es tingui en compte que els independentistes ja han complert una quarta part de la condemna de presó i que tenen barrat el pas a les institucions per les penes d’inhabilitació.
Les interferències entre decisions judicials i gestions polítiques continuaran a la carpeta catalana. No es tracta, doncs, de posar en qüestió la manera de fer del poder judicial –d’això ja se n’encarregarà el Tribunal Europeu de Drets Humans–, però si cal tocar el crostó als que tenen a les mans el volant del govern de l’Estat. Sánchez ha de prendre la iniciativa perquè amb indults, amb una llei d’amnistia o amb altres canvis legislatius construeixi un escenari de distensió creïble, possible i efectiu. L’immobilisme no pot ser una opció.