Jo era una nena a qui li agradava córrer pel mig dels camps de cereals fent passadissos com si fossin laberints

Dilluns 30 de maig de 2022 Tarda Les espigues d’ordi i de blat es gronxen en un mar daurat. Han començat a segar alguns camps. Hi va haver un temps en què jo era una nena i el pare anava amb el camió a recollir la grana dels cereals quan segaven dels camps per portar-la a les sitges. Les setmanes que treballava en la sega, marxava molt d’hora de casa, abans que nosaltres ens llevéssim. Calia arribar al camp quan les espigues encara conservaven la mica de rosada de la nit perquè no s’espolsessin tan fàcilment i s’aprofitessin al màxim les llavors. Tot i la calor, anava vestit amb una granota blava, perquè la pols dels cereals no se li escolés per tots els racons de la roba. Li feia una coïssor terrible, principalment l’ordi. Per això, quan arribava a casa, anava de pressa a dutxar-se. Era pels volts de Sant Joan, si fa no fa, un mes més tard que ara. Les altes temperatures d’aquesta primavera han fet que les espigues maduressin abans. A més, s’ha decidit avançar la campanya de la sega en algunes comarques per l’elevat risc d’incendis. Llavors jo era una nena a qui li agradava córrer pel mig dels camps de cereals fent passadissos com si fossin laberints. Jo era petita i no sabia com costava de fer créixer els cereals i el poble estava envoltat de camps de blat i ordi. Ara cada dia hi ha menys camps de conreu i viure del camp és gairebé una quimera. Dimarts 31 de maig de 2022 Tarda Altra vegada les xifres: l’any passat l’Estat espanyol va executar només un 35% de les inversions previstes per a Catalunya, mentre que a Madrid va ser d’un 184%. Doncs això, més del mateix, encara no hem tret l’aigua clara del Catalangate i continua la festa. Aquesta tarda tinc una entrevista telefònica amb El Punt Avui per parlar de Llaços de sang (Columna, 2022), el llibre va fent camí. Dimecres 1 de juny de 2022 Tarda Avui l’Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor ha fet públic el programa de la festa major. Enguany se celebrarà del divendres 24 de juny al diumenge 26, amb la cirereta del dia del patró, el 29. Quines ganes de festa tenim tots plegats, especialment de festa major, després de tantes restriccions. Ganes de sopars al jardí, de petards, coca i cava... De sortir a ballar i d’adormir-me amb la finestra oberta escoltant música! Dijous 2 de juny de 2022 Tarda Quedem a Granollers perquè la Griselda Escrigas, fotògrafa d’EL 9 NOU, ens faci fotografies per a la notícia de la publicació de Llaços de sang que surt demà al diari. Divendres 3 de juny de 2022 Nit Aquesta tarda tinc una trobada amb el club de lectura de la biblioteca d’Arbúcies per Cabells de gebre (Columna, 2021). Aquesta és una de les activitats que més m’agrada, poder conèixer l’opinió dels lectors. Quan ja falta poc per arribar, el castell gòtic de Montsoriu ens saluda majestuós des del cim del turó, des d’on controla la plana. Una imatge similar és la que devia percebre la Blanca, la protagonista de la novel·la, quan hi va arribar fugint de Vila Maior. La biblioteca és un edifici que se’ls ha fet petit i que no els permet moure’s amb desimboltura. Però tot i el reduït espai, percebo com n’és de gran l’amor de les bibliotecàries pels llibres que hi atresoren. Els dic que posaré una espelma perquè ben aviat tinguin una biblioteca nova, ben espaiosa, i em diuen que segurament amb una espelma no n’hi haurà prou, que millor que posi un ciri pasqual. Tenen un club de lectura amb una llarga tradició. Parlem de la Blanca, de com els seus cabells negres van esdevenir de gebre; de la Mel, la lloba que coneix al Montseny; de la llegenda de la Penitent; de la relació entre la Blanca i en Bernat de Cabrera, de bondat i ambició; de ficció i realitat... Dissabte 4 de juny de 2022 Vespre Aquesta tarda presentem Llaços de sang a Sant Pere. Quedem abans per preparar-ho. De mica en mica va arribant la gent, tot i que aquest cap de setmana hi ha pont i que el temps convida a fer el volt, ha vingut força gent. Comencem puntuals. L’escriptora Maria Carme Roca fa una repassada històrica molt amena. I, enmig de les nostres intervencions, l’actriu Elena Codó fa una fantàstica dramatització d’algunes lectures. És curiós com resulta de desconegut un text que has escrit en veu d’un altre. En acabar, preguntes, signatures, fotos i un glop de cava pel bateig d’aquesta nova novel·la. Diumenge 5 de juny de 2022 Tarda Em poso amb el portàtil a la terrassa i avanço feines pendents. Demà vull reposar.

Jo era una nena a qui li agradava córrer pel mig dels camps de cereals fent passadissos com si fossin laberints

Quan els camps de cereals eren laberints