Salvador Llobet i Reverter (1908-1991), la va fundar fa 72 anys

Pel que sento, llegeixo i veig, són molts els vallesans que aquests dies tenen centrades les seves mirades en el Montseny. Qui més qui menys ha sentit a familiars, amics i coneguts alguna referència a la muntanya i a la bonica estampa que ofereix quan la neu apareix amb força i és capaç d’agegantar la seva imponent presència des de tots els racons del Vallès. Visualitzat en el seu conjunt, el Montseny que veiem des de la plana que determina el riu Congost, ens ofereix la possibilitat de veure el Tagamanent i el Suí en la primera carena muntanyenca, i el Turó de l’Home en una segona que ens sembla una mica més llunyana. I per sobre d’ells, com un pic volador, destaca el Matagalls, no sempre visible, però sí clarament perceptible. Aquests aspectes romàntics i altres de relacionats amb els merders que es munten quan neva a la zona de Santa Fe i els kemakos i els pixapins es tornen bojos per tocar neu, m’han fet pensar, vet aquí, en el 72è aniversari que acaba de complir l’Editorial Alpina. L’efemèride, que va tenir lloc el passat dia 6 de febrer, ha estat commemorada a la pàgina Facebook de l’editorial amb el recordatori de les dues primeres guies que van publicar, la dedicada a Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac i la dels Cingles de Bertí. Editorial Alpina va ser un projecte empresarial ideat i impulsat pel geògraf granollerí Salvador Llobet i Reverter (1908-1991) en el qual van participar durant un temps tres socis més: el geòleg Noel Llopis, l’enginyer Josep Maria Puchades i el tècnic en arts gràfiques Xavier Coll. El seu principal objectiu va ser crear una guia especialitzada en mapes i publicacions que fes possible el doble propòsit de “simbolitzar el coneixement i l’amor a la muntanya”. De tots els comentaris que l’efemèride ha suscitat al Facebook, em quedo amb el d’Enric Asín Ollé: “Gràcies per l’esforç i la feina feta. Abocar-se a un bon mapa és somniar les excursions des de casa i trobar-les després a lloc, allà on les has somiades”. Aquells primers mapes i d’altres que encara es fan sota la gestió de Montserrat Llobet i la direcció de Martí Nadal continuen sent tot un referent. És evident que no ho són per arribar amb cotxe fins al pantà de Santa Fe amb l’objectiu de tocar neu, però sí per endinsar-se amb unes bones xiruques pels camins i caminets que encara queden per descobrir al Montseny. Aquella muntanya que ens va descobrir cartogràficament i socialment en Llobet l’any 1947 amb el llibre El medi i la vida al Montseny segueix constituint un lloc de trobada per a milers de persones. Què en pensaria, de tot plegat, el doctor Llobet? Què diria de la massiva concentració de gent existent? Un fundador com ell de l’Agrupació Excursionista de Granollers el 1928 i primer president de l’entitat, permetria la circulació de cotxes i bicicletes pel Pla de la Calma? Què diria el noi de Can Passasserres del Montseny que tant va ensenyar a estimar sobre el terreny als seus alumnes? Utilitzaria el seu mal geni –que en tenia quan en tenia– per expulsar-los a tots del seu santuari preferit? O potser –com bé recorden Francesc Roma i Montse Perramon a la biografia que sobre ell van escriure l’any 2000– ens sorprendria el professor amb la seva peculiar manera de veure les coses? Del geni i figura, del Fill Predilecte de Granollers, del reconegut geògraf, diuen, es podia esperar tot. Jo personalment, el recordo amb especial afecte: sabia que havia de ser molt puntual a les entrevistes amb ell; sabia que havia de prendre les anotacions a mà i sabia també que tenia molt de guanyat per ser el gendre del seu amic músic Josep Maria Ruera, a qui va ajudar a fer realitat el seu disc Empúries. Ves per on, però, que més enllà de totes aquestes i d’altres coses que fan de Llobet un prohom, em va sorprendre una confessió que em va fer un dia. Acostumat a gaudir del sol, quan va decidir comprar una casa al carrer Navarra de Granollers –amb ampli jardí inclòs– va adquirir també la parcel·la de davant perquè ningú li fes ombra.

Salvador Llobet i Reverter (1908-1991), la va fundar fa 72 anys

Quan la guia de muntanya té nom d’Alpina