La Rebel

Vivim en un país on va abans la crítica que el gràcies. I així ens va / Imatge: Bières de Chartres Tinc un bon amic que fa broma quan parlem d’anar a sopar plegats i sempre diu: “Si convido jo, anirem al McDonald’s. Si convides tu, anem a la Fonda Europa.” La broma és tontíssima i sempre paguem a mitges, però em serveix per il·lustrar aquest article que vull dedicar a l’egoisme, l’incivisme i a la porqueria de societat que som, a vegades. Ningú a títol individual no parlarà d’ell com una persona no compromesa, no endreçada, no neta, no capaç. Tothom té en tan alta estima la seva pròpia moral que es considera a si mateix cent per cent capaç d’escollir el bé –la bona decisió– en una disjuntiva moral. Però quan som part d’un ramat, quan ens fusionem amb els altres i podem amagar els nostres propis errors i donar corda a les nostres comoditats, surt el millor de cadascú. Mode irònic activat. Quan paguen els altres, bevem més vi. Quan paguen els altres, no mirem el preu dels plats. Quan és a casa d’un altre, que endreci i reculli ell. Quan algú altre penca per a la col·lectivitat, mirem-nosho de lluny i critiquem que sempre tingui ganes de ser el centre d’atenció, no fos cas que, si ens hi acostem, ens toqui treballar. Vivim en un país d’incívics, de sortir cames ajudeu-me de la feina fent veure que oh!, de veritat?, no sabíem que hi havia feina a fer. Vivim en un país d’aprofitats on si un altre paga, sigui persona, entitat o administració, ens hi repengem i aprofitem l’avinentesa fins que l’ampolla és buida i ens podrem queixar –a sobre– que faltava teca, que, mira, doncs no ha arribat per a tothom. Vivim en un país on un treballa –o dos o tres si hi ha una mica sort– i la resta s’ho miren i és més probable que els critiquin que no pas que els alabin. Vivim en un país on va abans la crítica que el gràcies. I així ens va. I no em digueu que no és cert, que la gent és bona i col·laborativa i paga amb un somriure perquè no m’ho crec. Que hi ha gent bona? Sí. És clar que sí. I gent que col·labora i que s’implica i que recull i que ajuda i que treballa per allò del bé comú, però hi ha molt poca gent així. La resta tendim a mirar cap a un altre costat quan cal fer coses i a demanar les postres més cares quan paguen els altres.