La trama et va atrapant progressivament, com una teranyina, quan te n’adones ja no la pots deixar, vols saber com acaba.

Dilluns 29 de novembre de 2021
Nit
Continuo sense sortir a caminar, saber que no pots arribar a tot arreu és important. La nova variant de la Covid-19, l’òmicron, ens manté a tots en alerta. El director general de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), Tedros Adhanom Ghebreyesus, parla de “risc molt alt”, mentre que la doctora sud-africana Angelique Coetzee, que és qui la va descobrir, diu que els casos detectats fins ara són lleus i no veu motius per al pànic.
Després de l’escola, dino amb una esgarrapada i marxo amb cotxe cap a Celrà, on he quedat amb la Marta. L’autopista va buida i condueixo tranquil·la fins a Cal Flequer, on hem quedat. Parlem de llibres –ens vam conèixer com a autores de l’editorial Gregal–, de la presentació de Cabells de gebre a la Bisbal al gener, de la vida… Els minuts s’escolen ràpid. Ens acomiadem. Tinc una entrevista a Ràdio Vilablareix. Quan hi arribo plovisqueja i gairebé és fosc. Com que he arribat puntual, gravem abans. Ha estat una entrevista llarga amb un parell de sorpreses boniques, la Coia Valls i la Maria Carme Roca parlant de Cabells de gebre. Quina satisfacció quan dues escriptores admirades li dediquen tan bones paraules. Retransmetran la gravació a mitjan gener. La jugadora del Barça Alexia Putellas ha estat guardonada amb la Pilota d’Or de millor futbolista del món de 2021.

Dimarts 30 de novembre de 2021
Tarda
A la tarda treballo en la correcció de la novel·la, després tinc una reunió on line de l’associació Escrivim.

Dimecres 1 de desembre de 2021
Nit
Comença el Mundial d’Handbol femení a Granollers. Penso que se’n parla molt poc sent un esdeveniment internacional. Dedico la tarda al Dietari, és dia d’entrega. M’han confirmat que el dissabte 11 de desembre a les 17h estaré signant a la Fàbrica Damm, al Sant Jordi de Nadal. És sant Guillem. Sopem junts per celebrar-ho.

Dijous 2 de desembre de 2021
Nit
A la tarda tinc la presentació de Cabells de gebre a Sant Esteve de Palautordera. Hem quedat abans amb la Marta Tàpias, companya del Grup d’Escriptors del Montseny, que és qui em presenta. De mica en mica va arribant el públic. La presentació ha anat molt bé. Ha vingut molta gent. La Marta ha dissenyat una presentació amb format d’entrevista, ha estat molt distesa i la Marisol García, també companya del GEM, ha llegit alguns fragments que han estat un bon complement. Hi ha hagut preguntes del públic i un toc de ratafia i carquinyolis per cloure l’acte.

Divendres 3 de desembre de 2021
Nit
El passaport Covid, que entra avui en funcionament per accedir a restaurants, gimnasos i residències, està incentivant la vacunació. Passo tot el dia a l’ordinador, faig un esprint per entregar el que em queda de la revisió, necessito que em quedin uns dies lliures per descansar. Poc abans de la mitjanit ha quedat controlat el ciberatac que ha afectat les webs de la Generalitat de Catalunya i de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.

Dissabte 4 de desembre de 2021
Tarda
Hem anat a fer un vol. Feia vent i el cel era tan net que des de Sant Elies es veia el mar i fins i tot un vaixell. Els dies de vent a la muntanya em fan sentir a prop del pare. A ell li agradaven especialment. Buscava llocs on ventava fort per sentir-lo amb intensitat. A mi el vent m’atabala, però m’agrada veure com deixa de clar l’horitzó. Em passejo pel costat de les tombes de l’ermita de Santa Susanna, no es llegeixen les lletres. En alguna reposa la memòria d’algun dels meus avantpassats paterns.

Diumenge 5 de desembre de 2021
Capvespre
He acabat de llegir La cantant de fado, del Jordi Campoy (Columna, 2021). No he estat a Lisboa i m’ha fet agafar moltes ganes d’anar-hi. M’ha semblat que en aquesta segona novel·la el Jordi defineix el seu estil literari: directe, sensible, àgil, detallista –sovint fa interessants comparacions entre elements concrets i abstractes–, amb referències musicals, de cinema, literatura i pintura… La trama et va atrapant progressivament, com una teranyina, quan te n’adones ja no la pots deixar, vols saber com acaba. És una novel·la amb una important dosi d’intriga, d’anàlisi psicològica, d’amor, de passió i sexe… N’he subratllat molts fragments, us en deixo un que m’agrada especialment: “Però quan veus la pena de quilòmetre zero, la de la cuina de mercat, la tristesa agafa un caire més proper.” Si encara no ho heu fet, llegiu-la!