Quaranta anys de democràcia municipal
El 19 d’abril de 1979 es van constituir els ajuntaments integrats per regidors i regidores escollides per sufragi universal després de la llarguíssima dictadura militar de Francisco Franco. Milers de persones arreu del Vallès Oriental sense experiència concreta en gestió política, però amb la il·lusió, les idees noves i l’energia aconseguides sobretot a l’oposició antifranquista i als moviments veïnals, socials i culturals, van entrar als consistoris per representar els seus veïns i amb la intenció de girar com un mitjó una administració que, fins llavors, havia ballat al dictat dels colpistes contra la Segona República.
Amb més o menys fortuna, alcaldes i alcaldesses, regidors i regidores, han anat reconstruint els ajuntaments amb l’objectiu de millorar les condicions de vida i el benestar dels seus conciutadans; de recuperar el temps perdut en la conservació de la cultura i la llengua catalana; de posar fre als privilegis d’uns quants perquè tothom procuri ser corresponsable del que passa a les seves viles i ciutats. En definitiva, han reconstruït els ajuntaments amb els maons de la democràcia, a partir del debat i l’acord entre postures diferents. Durant aquestes quatre dècades, l’ambició dels projectes municipals i la capacitat per superar entrebancs i dificultats han demostrat que hi ha somnis comuns realitzables, que els mecanismes complexos que mouen la vida d’un poble o d’una ciutat poden trobar en la democràcia municipal un sistema rigorós i transparent per superar problemes i continuar progressant.
En 40 anys, el Vallès Oriental ha passat dels 220.000 habitants del 1979 a un cens de població de 406.289 el 2018. En 40 anys, la comarca ha vist néixer el nou municipi de Vilanova, ha recuperat el de Caldes i ha perdut els municipis que ara pertanyen al Moianès. En 40 anys, el Vallès Oriental ha estat un agent molt actiu en la consolidació del municipalisme. En 40 anys, els municipis de la comarca segurament no han resolt totes les seves mancances i n’hauran descobert de noves. Però en aquests 40 anys ha quedat prou clar que mai a la nostra història s’havia avançat tant.