Continuem sense un pla de protecció, la fórmula que podria garantir els valors ambientals, culturals, socials i econòmics del Montseny

Tot i que els fastos de l’esdeveniment ja van començar el mes d’abril passat, han estat les darreres setmanes quan a la premsa local, a la ràdio i en altres mitjans de comunicació s’ha iniciat una campanya mediàtica que pretén rememorar el 40è aniversari de la declaració del Montseny com a membre de la Reserva de la Biosfera. Si hem de creure les declaracions dels representants de l’administració, es diria que vivim un moment estel·lar pel que fa a la situació d’aquest espai suposadament protegit. Però tenim motius per celebrar res? La realitat xoca amb les afirmacions grandiloqüents fetes pels responsables del Parc Natural del Montseny. De fet, darrere la propaganda que pretén situar aquest massís al capdavant dels espais naturals, tan sols trobem una pantalla per emmascarar el fet que el parc ja no gaudeix de la figura jurídica del Pla Especial de Protecció 1, que fou aprovat l’11 de desembre de l’any 2008 pel govern de la Generalitat. Tan sols la niciesa dels juristes i dels responsables polítics d’aquella època va permetre que tot l’esforç científic i tècnic, esmerçat en la seva confecció, quedés anul·lat per un defecte de forma, que el Tribunal Suprem va convertir en sentència definitiva el desembre de 2016. I és des d’aquell moment que el Parc Natural del Montseny veié com la seva normativa d’empara legal retrocedia fins als límits i els supòsits previstos l’any 1977, data en què es va aprovar el primer Pla Especial de Protecció d’aquest massís. Així, doncs, aviat farà dos anys que el Parc Natural del Montseny està patint aquest greu retrocés pel que fa a la seva protecció que –tot sigui dit– mai no havia estat especialment efectiva. D’altra banda, malgrat les peticions reiterades de la Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny i altres entitats conservacionistes, ni les Diputacions de Barcelona i Girona ni la Generalitat, han demostrat cap interès per recuperar el Pla Especial de Protecció. La situació descrita, en canvi, sembla haver esperonat un seguit de promotors, que han fet profusió de projectes diversos. Ens referim aquí a diferents plans de tipus extractiu, urbanístic o d’infraestructures –fins a deu, en tres mesos–, que el marc legal anterior potser no hauria pogut impedir però, com a mínim, hauria frenat. Tornant a les declaracions dels responsables del Parc del Montseny i a les celebracions del 40è aniversari de la Reserva de la Biosfera, convé entomar la crua realitat. I és que, d’acord amb el que indica el decret corresponent: “Las Reservas de la Biosfera (son) espacios singulares que, sin que ello implique necesariamente un régimen jurídico especial, son así reconocidas por la Unesco como áreas de referencia donde ejemplificar una nueva manera de relación del hombre (sic) con la naturaleza”. Vet aquí el quid de la qüestió: la molt lloada Reserva de la Biosfera del Montseny no disposa de cap règim jurídic especial. No protegeix específicament res, no impedeix que, dins del seu territori, es puguin dur a terme accions que posin en perill hàbitats d’interès comunitari o espècies protegides. El Programa MaB (Persona i Biosfera) de la Unesco, que hauria de contribuir a “la investigació, formació, supervisió i educació sobre la biodiversitat, i a l’execució de projectes pilot sobre la recerca de la compensació i l’equilibri entre la responsabilitat de mantenir la naturalesa i conservar la biodiversitat i la necessitat humana d’utilitzar els recursos naturals per millorar el benestar social i econòmic de les poblacions”, s’ha acabat convertint en una marca. Una marca buida de contingut que, això sí, ha contribuït a desenvolupar i mantenir la indústria turística, per damunt de qualsevol altra iniciativa que valoritzés el territori, el seu sector primari i, per tant, la possibilitat de compatibilitzar els valors que suposadament havia de defensar. Mentrestant, continuem sense un nou pla especial de protecció: la fórmula jurídica que podria garantir de manera efectiva els valors ambientals, culturals, socials i econòmics que, històricament, han fet del Montseny el baluard i l’exemple d’una Catalunya interior, sigui dit de passada, cada cop més oblidada o bé obligada a seguir els passos d’un litoral degradat i sempre debitor del sector terciari que tot ho fagocita. En definitiva, aquesta situació d’autocomplaença de l’administració del Parc del Montseny i de les autoritats ambientals està permetent que, a dia d’avui, puguin coincidir projectes destructius, com la construcció d’una carretera rural innecessària, en el mateix territori on s’està desenvolupant el projecte europeu de conservació LIFE Tritó del Montseny, que fa pocs dies noticiaven els mitjans. Paradoxes d’una Administració més dedicada a l’autocontemplació que a la revisió crítica de la seva feina.

Continuem sense un pla de protecció, la fórmula que podria garantir els valors ambientals, culturals, socials i econòmics del Montseny

Quaranta anys de Reserva de la Biosfera. Sí, però, què passa al Montseny?