Edició Osona i Ripollès
Tria la teva edició predeterminada
Edició Vallès Oriental

Quaranta-tres anys encarrilant criatures

Carles Majuan, mestre jubilat i president de l’Agrupació d’Esbarts

Dimarts al matí. Cafè a la Fonda Europa amb Carles Masjuan i Domingo (Poble Nou, Barcelona, 1958). Es va jubilar de mestre aquest 16 de setembre passat després de 43 anys dedicat a la docència: cinc al Col·legi Lestonnac de Mollet i la resta, a l’Escola Salvador Llobet. En Carles va notificar la nova condició de pensionista via Facebook: “Ja puc dir que estic jubilat. Gràcies a tots els que, en un moment o altre, hem fet camí junts en aquesta aventura d’encarrilar criatures. De tots amb els que he coincidit he après una cosa o altra.” L’anunci ha merescut prop d’un centenar de comentaris, tots ells elogiosos. Com el de Pili Soler: “Salut. En el meu cas vas encarrilar dues criatures diferents com la nit i el dia que han esdevingut uns adults de l’hòstia! Gràcies eternes, amic Carles, i petons a la Carme [la seva dona, també mestra de l’Escola Salvador Llobet].” O el d’Helena Capilla: “Les noves generacions es perden un gran professor i un gran mestre.”

En Carles és persona molt coneguda a Granollers gràcies, a més de la seva feina de mestre, a la seva implicació en entitats diverses. A finals dels anys 90 del segle passat, va dirigir uns anys la Fira d’Entitats. I també a finals de la mateixa dècada va ser elegit president de l’Esbart Dansaire tot substituint Raimon Solé. Acabada aquesta etapa, des del 2014 és el president de l’Agrupament d’Esbarts Dansaires de Catalunya.

Mestre de vocació, diu que va descobrir a què es volia dedicar a 15 anys, quan feia de monitor a les colònies d’estiu dels jesuïtes del Clot, on va estudiar. Acabada la carrera de Magisteri a la Universitat Blanquerna, on va conèixer la que després seria la seva dona, el 1981 es va traslladar a Granollers. Primerament va impartir classes a Lestonnac i el 1984 va entrar a la Salvador Llobet, escola en la qual s’ha jubilat després de fer “gairebé tots els papers de l’auca”. I és que ha estat professor, tutor, coordinador, director i representant de l’Associació Sindical de Treballadors de l’Ensenyament Municipal (ASTEM), de la qual forma part també l’Escola Municipal de Treball (EMT).

Didàctic en les seves explicacions, en Carles Masjuan es mostra content d’haver-se pogut dedicar “a allò que volia”. Enumera alguns projectes en els quals ha participat amb altres docents tenint ben clar l’ADN que va impregnar al centre el doctor Salvador Llobet, el primer director. Per exemple, la catalanització a tots els nivells després d’una època en què s’havia optat oficialment pel bilingüisme; l’aposta per la informàtica i les noves tecnologies o l’ensenyament del medi. Filla de l’antic Institut, l’escola ha tingut com a directors Salvador Llobet, Jaume Valls, Dolors Camenforte, Carles Masjuan, Carme Gràcia, Xavier Ulldemolins i, actualment, Adela Salcedo. Xerraire de mena, en Carles està convençut que “el bon mestre és aquell que sap motivar els alumnes perquè ells mateixos siguin capaços d’aprendre pel seu compte”.

Lliure, doncs, d’obligacions professionals, ara pot centrar-se en la presidència de l’Agrupament d’Esbarts Dansaires. Amb grups de Catalunya, Andorra, la Catalunya Nord i Madrid, pensa que s’ha de fer tot el possible per donar-les a conèixer una mica més. En el cas de Granollers, l’Esbart Dansaire va tenir com a grans balladors i promotors els anys 30 i 40 del segle passat persones com Marian Bataller, Antoni Agulló, Teresa Garriga, Concepció Riera, Bernadeta Duran, Pere Riera, Josep Gutinell, Carmina Vallverdú, Josep Sala, Quimeta Canals… Gràcies a ells, la ciutat va recuperar balls tradicionals populars (Ball de donzelles, ball de gitanes…). L’Esbart Dansaire, però, va registrar una nova etapa d’esplendor a partir dels anys 90 amb motiu de la presentació d’uns quants espectacles nous: Batecs (1999), Plou i fa sol, en Risto balla sol (2002), Blaüncs (2003), Eclèctic (2005), Especial 75è aniversari (2007), Aleatori (2008), Somnia i balla, Ton! (2011), A Granollers… ballem! (2013), Ballant al cel, com un estel (2017)… Molts d’aquests muntatges van comptar amb la participació del coreògraf Carles Morales. Pepus Costa presideix l’Esbart a hores d’ara.

Amb més temps lliure i a l’espera de la jubilació de la seva dona, Carme Queralt, en Carles es mostra especialment content perquè podrà dedicar més temps als seus fills Pere, de 39 anys, i Maria, de 36, i als seus quatre nets: Roc, de 10 anys; Queralt, de 7; Martina, de 8, i Bruna, de 6.

COMENTARIS

LA PREGUNTA

Cal intervenció pública per afavorir l’ús del català?

En aquesta enquesta han votat 564 persones.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't