| 09:09
Opinió

Al final d'aquest mandat, s’haurà convertit en l’alcalde de Granollers amb més anys al càrrec de tot el segle XX i del segle XXI

Quarta majoria absoluta de l’alcalde Mayoral

L’alcalde socialista Josep Mayoral va obtenir el 26-M la seva quarta majoria absoluta a Granollers. Al final del mandat, s’haurà convertit en l’alcalde de la capital del Vallès Oriental amb més anys al càrrec de tot el segle XX i del segle XXI. Els 19 anys sense interrupció de Mayoral eclipsaran els 15 anys i escaig de l’alcalde franquista Francesc Llobet i els 12 anys i escaig –en diferents períodes– de l’alcalde democràtic Josep Pujadas. És inqüestionable, doncs, que Mayoral és i serà una figura històrica a la ciutat, només a l’altura de polítics com Antoni Farrés, a Sabadell, o Manel Royes, a Terrassa.

La nit de l’escrutini, Mayoral també va evidenciar un altre fenomen. La coincidència d’eleccions municipals i europees permet comparar resultats. Amb participacions semblants (63,4% a les locals i 62,9% a les europees), creuar les dades dels partits dona una idea molt aproximada del capital polític que atresora l’alcalde i el seu equip de regidors. Mentre que a les europees, amb Josep Borrell com a cap de cartell, el PSC va obtenir 7.044 vots –aquestes eleccions a Granollers les va guanyar Carles Puigdemont amb JxCAT (7.649 vots)–; a les eleccions per a l’Ajuntament Mayoral va aconseguir 11.974 vots. És a dir, gairebé 5.000 vots més que Borrell. Altres formacions amb grans suports a les europees (ERC, JxGranollers o Comuns) no va ser capaces de fidelitzar els seus votants. És evident, doncs, que la confiança dels granollerins en Mayoral és prou transversal ideològicament i que han valorat més el seu model de ciutat i de gestió del consistori que qualsevol altra circumstància o influència ambiental.

Tot i que sembli contradictori, administrar una majoria absoluta no ha de ser senzill. Ha de ser complicat no ferir la dignitat de l’oposició i ha de ser feixuc insistir a sumar mirades pel progrés d’una ciutat quan no en calen per a una votació en el ple. Kant distingia entre el que té preu i el que té dignitat. Mayoral haurà de ser generós amb els partits de l’oposició i intentar governar per a tots els ciutadans i no només per als que l’han votat, respectant la dignitat de tothom.