Quatre anys des d’aquest altell buit on hi cabeu tots
Dilluns 31 de gener de 2022
Tarda
Després que ahir Rafael Nadal guanyés l’Open d’Austràlia, s’ha convertit en el tennista amb més grand slams de la categoria masculina, amb un total de 21 títols. Avui que molts celebren la seva proesa com a única, estaria bé recordar que hi ha tres dones que encara el superen: Stefanie Graf (22), Serena Williams (23) i Margaret Court (24). Aquest mes soc l’autora del projecte Lletres novelles de l’Institut Immaculada d’Horta.
Dimarts 1 de febrer de 2022
Tarda
S’han fet públiques unes declaracions de fa quatre anys de l’entrenador de l’equip de futbol femení del Rayo Vallecano on feia apologia de la violació en grup. Trobo una barbàrie que es disculpi només dient que va ser “broma masclista imperdonable i impresentable” i que digui que no té antecedents penals ni participació en casos de violència masclista. M’esgarrapa l’ànima que encara no l’hagin destituït.
Dimecres 2 de febrer de 2022
Tarda
Avui fa quatre anys que va sortir publicat per primera vegada el Dietari de l’okupa de l’altell a EL 9 NOU. Va ser un repte des del dia que el Jesús Medina, director d’aquest diari, em va proposar d’escriure’l. El més semblant que havia escrit eren quatre diaris d’adolescent, que vaig fer dels 12 als 19 anys i que em van ajudar a entendre el món i a construir-me. Però tornem al que parlava, que és aquest Dietari i que m’ha suposat emprendre un camí d’aprenentatge. Que setmana rere setmana m’ha fet sentir més còmoda, fins a convertir-se en aquell jersei flonjo que és com un abraçada tendra, com aquelles sabatilles d’anar per la vida que fan el caminar més fàcil i, quasi sense adonar-me’n, m’he anat acostumant a vosaltres, a explicar-vos les coses des del silenci de les paraules compartides des d’aquest altell buit on sento que hi cabeu tots, vosaltres lectors, i que em doneu forces perquè no defalleixi els dies que estic cansada, o que tinc molta feina, o aquells dies en què no em trobo gaire bé. Sense saber-ho, vosaltres m’acompanyeu i heu fet possible que arribi al quart aniversari. Cercant sempre la distància justa entre el respecte a la intimitat dels meus i la sinceritat. Aquell insinuar sense ensenyar massa. Aquell mostrar els sentiments més que el fets. Procurant en tot moment cercar el costat positiu i no caure en el pessimisme, no tant per voler amagar les estones amargues –que les he tingut com tots vosaltres–, sinó perquè estic realment convençuda que, malgrat els malgrats, la vida és més agradable amb un bon somriure.
Dijous 3 de febrer de 2022
Tarda
La riera del poble continua seca. Els nivells d’aigua dels pantans són molt baixos, al mes de gener gairebé no ha plogut, això posa en perill el cultiu dels cereals en zones com la plana de Lleida i fa que el risc d’incendi sigui molt alt. Durant el mes passat hi va haver 574 focs de vegetació, gairebé el doble que el gener de l’any passat. Avui he tingut una reunió on line per parlar d’un nou projecte. Un projecte molt il·lusionant i que així que pugui us explicaré.
Divendres 4 de febrer de 2022
Tarda
Gràcies a les vacunes i a les infeccions de l’òmicron Salut calcula que el 87% dels catalans estan immunitzats. S’albira el final de la pandèmia? El Congrés de Diputats ha aprovat la reforma laboral per un sol vot de diferència i d’aquesta manera podrà arraconar –només en part– la reforma laboral del PP de l’any 2012. I mentrestant, al Parlament, ERC, JxCAT i CUP no han estat capaços de salvar l’escó de Juvillà, que des d’avui ja no és considerat diputat. La força dels jutjats s’imposa altra vegada a la democràcia.
Dissabte 5 de febrer de 2022
Migdia
Aquest matí hem tingut reunió amb el jurat del Concurs de relats Ricard Pujolràs. De la trobada d’avui n’han sortit les 11 finalistes que passen a la segona ronda.
Diumenge 6 de febrer de 2022
Tarda
Sí, jo també tinc dies dolents i dono voltes i voltes a les coses com un gat a un cabdell de llana. Aquest no ha estat el meu millor cap de setmana. Tot i que sé que les meves preocupacions són futileses al costat de molts dels vostres maldecaps. Però tinc la particularitat de viure les coses amb una intensitat desaforada i això, amics, té la seva part bona i la seva part fosca. La sort és que també sé que aquestes davallades no m’acostumen a durar i que com aquells ninots que teníem de petits, els Tossuts o Saltamartins, poc després del cop torno a recuperar la posició inicial.