Tot passat té els seus horrors i el futur s'està entestant a ser-nos desfavorable

No hi ha passat mític i no tindrem futur utòpic. Les ficcions, siguin religioses o antropològiques, poden parlar de passats i de futurs d’igualtat i felicitat, però la realitat quotidiana ens diu que, una i altra, són cares de guanyar i només es troben en petites dosis. Després d’un any com el 2020 podem pensar que “tot passat ha estat millor” o que en el futur “tot serà possible i tot anirà bé”. Tot lluny de la veritat, tot passat té els seus horrors i el futur s’entesta a ser-nos desfavorable. La igualtat és com la justícia: s’escriu amb lletra petita. Ara mateix, els infants tornen a escola i és possible que se’ns pelin de fred, si és que es fa cas de les normes de ventilació que Educació demana. A l’hivern sol fer fred, calia esperar la fredorada actual per saber-ho? Ja cal abrigar-los bé si no volem refredats i pulmonies a dojo i ja cal que les calefaccions vagin a tot drap per compensar els purificadors d’aire que no s’han posat o la reducció de ràtios que no s’ha fet. Alguns pares i mares, sindicats de docents i diversos experts sanitaris han demanat al Departament de Salut endarrerir el retorn a escola, seguint un principi de precaució. En canvi el síndic de greuges insta el govern que autoritzi activitats extraescolars i esportives d’infants i adolescents, diu que no s’aporten dades sobre la transmissibilitat en l’entorn escolar i demana que “es tingui en compte l’interès superior de l’infant o l’adolescent” per seguir amb aquestes activitats. Professionals vinculats a l’educació demanen, també, que es faci el possible per no haver de tancar les escoles. El que hauria de guiar la decisió és la possibilitat d’aportar igualtat i alguna dosi de felicitat a aquells que sempre estan en el racó dels menystinguts o invisibles. Ha de prevaler el confort dels infants, en especial el d’aquells que no disposen de cap altra possibilitat de tenir-lo si no és a escola o altres espais educatius. Hi ha infants que només es podran acostar a un radiador si van a escola i n’hi ha que només a escola faran un àpat complet. El síndic reclama tenir de guia la igualtat perquè sap que mai no n’hi ha en el punt de partida, que la igualtat s’ha de crear, fabricar socialment. Només guiarà la igualtat si tenim capacitat d’assumir que vivim un present compartit i que tots hem de fer el possible perquè la igualtat sigui una experiència real, no un somni o allò que queda fora del nostre abast.

Tot passat té els seus horrors i el futur s'està entestant a ser-nos desfavorable

Que la igualtat ens guiï