Que la terra et sigui lleu, Sergi Mingote
L’alpinista de Parets Sergi Mingote ha mort a 49 anys aquest dissabte en un accident al K2, el segon cim més alt del món. Ha perdut la vida coherent amb la seva passió per l’alpinisme, ben conscient que l’alta muntanya és perillosa i que se l’ha de tractar amb respecte. Casat i amb una filla, Mingote s’ha convertit en un dels referents internacionals de l’alpinisme català. Els seus ascensos als cims més alts o els seus reptes, com el de l’expedició pel Pol Nord magnètic o la travessa nedant l’estret de Gibraltar, certifiquen algunes de les pàgines més increïbles de l’esport del país.
Mingote, però, ha estat molt més que un plusmarquista que provava de trencar fronteres esportives, les dels elements i les seves pròpies. Des del principi de la seva carrera alpinística, Mingote va demostrar el seu compromís social. Si als anys 90 coronava muntanyes tot reivindicant la jornada laboral de 35 hores –Mingote havia estat delegat sindical d’UGT a l’Ajuntament de Granollers–, en aquesta darrera expedició al K2 va lliurar uns 300 quilos de roba recollits per als veïns de la vall de Bondit, al Pakistan, castigats per la pandèmia en haver-se interromput l’activitat alpina. “Els volem tornar tot el que ens han donat”, explicava l’escalador a EL 9 NOU abans d’emprendre aquest seu darrer viatge. Sempre que se li demanava triar entre les desenes i desenes de reptes assolits, Mingote tenia clara la resposta: “La solidaritat i els projectes inclusius amb l’esport.” Allò era el que li feia sentir-se orgullós. Mingote tenia clar que els seus objectius esportius podien ser compatibles amb la reivindicació social o amb la inclusió de persones amb discapacitats.
Mingote també serà recordat com a alcalde socialista de Parets, i segurament no és casualitat que les mostres de condol per la seva mort hagin vingut de presidents, ministres, alcaldes o regidors de tot l’arc parlamentari. Pel seu tarannà, per la seva proximitat, Mingote era una persona que deixava petja en el seu interlocutor. Que la terra et sigui lleu, Sergi Mingote. Gràcies pel teu exemple.