Què n’és, de bonic, tornar a casa
Dilluns 24 de maig de 2021
Vespre
Avui passarem tot el dia a Burgos. Ens llevem aviat per aprofitar el dia. Em resulta curiós que aquesta hora costi trobar una cafeteria oberta al centre històric per esmorzar. En trobem una no gaire lluny del carrer Huerto del Rey. Com que és dilluns, alguns monuments estan tancats. Anem caminant fins al castell. No hi ha gaire estona, així ho aprofitem d’estirar les cames. Pugem pel carrer d’Arco de San Esteban fins a dalt del turó de San Miguel on hi ha la fortificació. Des d’allà podem contemplar la ciutat a vol d’ocell. Baixem fins al mirador del castell i anem tirant avall. Passem per l’església de San Esteban, anem badant, passejant amb els ulls com plats, fent fotografies i intentant amarar-nos de la història d’aquesta ciutat. Entrem a la llibreria Luz y Vida del carrer Laín Calvo. No és gran, però té un encant especial i el llibreter es desfà per atendre’ns. M’hi hauria quedat! Dinem al restaurant Don Nuño, ens asseiem a la carpa exterior amb vistes a la catedral. Acabem d’aprofitar la tarda per conèixer la ciutat a peu: muralles, catedral, parcs, Arlanzón… Quan cau la tarda, estem molt cansats i busquem un bon lloc per fer unes tapes i sopar. Retirem aviat cap a l’hotel. Llegim una estona els llibres que ens hem comprat, el meu fill, un de fotografia, i jo, un de la història de la ciutat.
Arriba un whats del xat de mestres de l’escola. Sorpresa! La nostra directora ha anat, com a la representant dels docents de Catalunya, a l’acte de presa de possessió del president Aragonès. Quin orgull!
Dimarts 25 de maig de 2021
Nit
Esmorzem a la Plaza Mayor i marxem amb cotxe cap a Lleó, ens queden unes dues hores de camí. Anem a tornar el cotxe de lloguer. El tren va amb una hora de retard. Mengem un entrepà a la cafeteria de l’estació. Finalment pugem al tren. Al davant, cap a vuit hores de camí, hi haurà temps de tot: llegir, dormir, parlar, mirar el mòbil… El tren va recuperant el retard durant el trajecte. L’Albert ens espera a l’estació. És bonic tornar a casa!
Dimecres 26 de maig de 2021
Tarda
Dia de descompressió, rentadores i tornar-me a situar: haig de tornar a fer la sol·licitud de reducció de jornada per a l’any que ve, em demanen que ho faci per seu electrònica; em falten papers per a la declaració de la renda; envio uns arbres genealògics de la pròxima novel·la a l’editorial que havien quedat desconfigurats… Sembla que no pugui ser, ja torno a tenir mal de cap! Intento relaxar-me i anar-me situant. M’he demanat hora per a dimarts que ve per a la segona dosi de la vacuna. Ja es coneixen els noms dels nous consellers. Ara amb força i a treballar junts per tirar endavant que tenim molts fronts oberts.
Dijous 27 de maig de 2021
Tarda
Tinc molta feina i avui podríem dir que estic bastant col·lapsada, però sé que em tornaré a estabilitzar. Només cal que em tranquil·litzi i treballi per calaixets com faig sempre. Vaig avançant. Avui no hi ha hagut cap defunció per coronavirus a Catalunya, és una noticia fantàstica.
Divendres 28 de maig de 2021
Nit
El Suprem s’oposa amb duresa als indults dels presos independentistes. He llegit una entrevista que li han fet a Vilaweb a la pallassa Pepa Plana, una actriu a qui admiro. Diu: “Quan vam començar a cridar llibertat presos polítics vam oblidar l’objectiu.” Ella és dels molts encausats pels talls convocats per Tsunami Democràtic el 2019. Què passarà amb tota aquesta gent amb els indults? Què passarà amb els exiliats? Què passarà amb el dret a l’autodeterminació?
Dissabte 29 de maig de 2021
Vespre
Caminem. L’ordi comença a madurar, els camps que donen al sud ja rossegen, els altres encara són verds. Vaig al mercat a comprar la fruita i la verdura. Les cireres estan excel·lents, diuen que cares. Però penso en la feina dels pagesos i com acostumen a estar de mal pagats i llavors crec que no és car, que bé que valen el preu que he pagat per aquesta caixa de cireres. Feinejo per casa i dinem amb la mare a la terrassa, ens ha fet peus de porc, són deliciosos. La tarda la passo a l’ordinador escrivint, començo a relaxar-me, ja he tornat a agafar el pas i estic més tranquil·la.
Diumenge 30 de maig de 2021
Tarda
Els amics del meu fill gran dinen al pati, el petit també s’hi ha apuntat. Em fa feliç sentir la seva música i sentir-los riure. Com necessitem aquestes estones tots plegats. Aquesta sí que és una bona manera de cuidar-nos.