Que no s’estrenyin els límits del diàleg
El febrer de 2014 al Museu de Granollers, el llavors diputat del PSOE per Madrid Pedro Sánchez va afirmar davant d’un centenar de persones que defensava el model federal “com a alternativa per a la convivència dels pobles d’Espanya que doni més autogovern a nacionalitats tan singulars com Catalunya”. I va afegir objectius: “Descentralitzar els ingressos públics” o “blindar la diversitat lingüística”. Al mateix acte, el regidor granollerí i diputat català Jordi Terrades, després de recordar l’acord de Santillana (2003) entre els presidents Zapatero i Maragall i la Declaració de Granada del PSOE (2013), va insistir: “Hi ha federalistes més enllà de l’Ebre.”
Cinc anys després d’aquestes paraules a Granollers, el document amb el programa del PSOE per a les eleccions del 10-N que havia d’aprovar el partit elimina qualsevol al·lusió a la plurinacionalitat de l’Estat o al federalisme. El text de 43 pàgines, al qual ha tingut accés la SER, obvia els objectius federalistes del programa que es van presentar a les eleccions del 28-A i ni tan sols fa cap menció a la millora de l’autogovern. Per al PSOE, n’hi hauria prou amb “la millora de la col·laboració institucional amb totes les comunitats autònomes”. Sánchez, reaccionant en una entrevista a la difusió d’aquest nou full de ruta, va dir que s’havia filtrat “un programa electoral que no estava acabat. És clar que incorporarem les declaracions de Granada i Barcelona”.
Sobta que a poques hores de penjar-se el primer cartell el PSOE no tingui clar quin és el seu programa i que es pugui corregir en un plató de televisió. Sobta que davant d’un dels assumptes cabdals de l’Estat, el que passa a Catalunya, el PSOE flirtegi amb la doctrina del PP. Això és: “El model d’Estat no es toca ni es tocarà.” Sobta que a algú al PSOE li passi pel cap que, amagant conceptes com “federalisme” o “plurinacionalitat” dels seus compromisos a la ciutadania, es faciliti el diàleg imprescindible que s’ha de produir tard o d’hora entre independentistes i constitucionalistes. Sobta que els interessos electorals a curt termini passin per davant de solucions polítiques concretes per a un problema que no pot enquistar-se més. Hi ha marge per rectificar i s’ha de tenir clar que és inconvenient estrènyer els límits del diàleg.