Si volem evitar de totes totes que la situació delictiva empitjori, els nostres policies han de ser al carrer vetllant per la nostra seguretat

Primer d’octubre de l’any passat –com passa el temps!–, davant les escoles, a punt de votar, es van presentar dos mossos d’Esquadra. Sense pensar-ho gaire, tots cridàvem: “Aquesta és la nostra policia!” Joia i confiança. Ells es van limitar a ser presents i a contemplar aquell insòlit espectacle, que costaria tornar a veure. Després, va venir tot el tema del major Trapero, els empresonaments dels nostres polítics i les conseqüències d’un any inoblidable. Un any després, el 17 de setembre, els Mossos d’Esquadra fan una manifestació a la porta del Departament d’Interior per protestar per les retallades i la falta d’efectius. Diuen que són la causa directa de l’augment del nombre de delictes a Catalunya. I potser ho són. Asseguren que les retallades són la causa de la falta d’efectius, de l’augment de les hores extra i del retard del cobrament. La protesta coincideix amb les dades de l’augment de delictes a Barcelona i a Catalunya. Els representants sindicals dels Mossos insisteixen que tot té l’origen en la manca d’efectius i en la poca presència de policia al carrer. Per això semblaria que la protesta no només és pels pagaments d’uns deutes pendents, sinó per evidenciar que hi ha menys agents a causa de la crisi econòmica. L’endemà, el titular d’algun diari va ser contundent: “Falten mossos d’esquadra.” Penso que l’acord del ministre espanyol Fernando Grande-Marlaska i el conseller Miquel Buch, pel qual es convocaran 750 places de nous agents el 2019 i les mateixes el 2020, s’orienta a satisfer les peticions dels sindicats i les ganes del cos d’arribar a tota la població i evitar el deteriorament de la situació delictiva. Sembla, doncs, que s’obre una etapa positiva i de col·laboració. Els mossos que van sortir al carrer el 17 de setembre tenien les seves raons. Perquè és ben cert que, si volem evitar de totes totes que la situació delictiva empitjori, els nostres policies han de ser al carrer vetllant per la nostra seguretat. Jo crec en la nostra policia encara. Perquè aquesta és la nostra policia i no cap altra. I perquè per al país que volem ser ens cal una policia al servei del poble. Diuen que falten efectius. Doncs caldrà posar efectius. I anar desterrant els altres policies, aliens a Catalunya i la nostra gent. Em cal, però, remarcar una anècdota, que no és poc transcendent i no deixa de tenir la seva importància. Cada dilluns, davant de l’Ajuntament de Cardedeu, sortim a la plaça per recordar els nostres presos polítics. Som un centenar de persones, certament fidels. Som allà cada dilluns, sense defallir. Es llegeixen les cartes als presos i les cartes que ells escriuen. Hi ha un apunt històric i s’acaba cantant el nostre himne nacional. Coincidint amb el dia de la manifestació dels Mossos, per primer cop, es va presentar un cotxe de la policia catalana, amb un mosso i una mossa. Van estar-se allà durant tot el que va durar l’acte, prop d’una hora. Molts de nosaltres vam manifestar la nostra estranyesa. I cal fer algunes reflexions: si falten efectius a la Barceloneta, al Raval, a discoteques, a llocs concrets del país, per què una dotació de Mossos s’està una hora davant d’una concentració? Què es pensaven que passaria a la concentració de gent pacífica, d’una edat respectable, que només demanen justícia? Algú es pensava que arrencaríem aldarulls incontrolables la gent que de fa un any, cada dilluns, hi som? No haurien fet falta aquells dos mossos a un altre lloc conflictiu de debò? Perquè en falten, oi, de mossos? Vaig pensar, però, que eren benvinguts. Que encara són la meva policia. Que encara els vull vetllant per nosaltres. Però aquell dilluns de setembre, aquell no era el seu lloc. No poden queixar-se els sindicats –i ells mateixos– que els falti gent si durant una hora perden el temps amb nosaltres. Qui els va destinar a Cardedeu per una concentració pacífica? Cardedeu i la resta de Catalunya n’és ple, de llocs on cal el seu servei. No pas a vigilar les concentracions setmanals on no hi trobaran mai cap problema. Mai, mai… Per acabar, i hi insisteixo, tot el meu respecte per la nostra policia. És la policia que tots volem, però algú, aquell dilluns, va donar una ordre que no calia: a la plaça de Cardedeu, no hi podia haver cap altra cosa que un anhel de llibertat.

Si volem evitar de totes totes que la situació delictiva empitjori, els nostres policies han de ser al carrer vetllant per la nostra seguretat

Què passa amb els Mossos?