Qüestions d’honor
Hi ha una paraula que ressona a les cavitats cranials de tots i totes, m’atreviria a dir a escala mundial, i es tracta del mot difamar. Segons el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, difamar significa el següent: “Dir mal (d’algú) cercant de fer mal al seu bon nom, a la seva reputació.” La reputació és el que dignifica els homes a la via pública. L’opinió de la resta –i sobretot, la resta d’homes– afecta directament al seu renom i a la posició de poder que ocupen i han de mantenir. Per contrapartida, les dones hem de seguir unes normes de comportament establertes pel patriarcat per no deshonrar la família. Un exemple claríssim d’això que explico és l’assassinat d’Anisa Abbas i Arooj Abbas, dues germanes que residien a Terrassa. Les dues dones són torturades i assassinades per homes de la seva pròpia família, el passat mes de maig, quan viatgen al Pakistan i verbalitzen voler divorciar-se dels cosins amb qui van ser casades forçosament. Ambdues germanes són víctimes del que es coneix com a crims d’honor. Els crims d’honor justifiquen l’assassinat de les persones –generalment dones– que atempten contra el renom familiar. En aquest cas, Anisa Abbas i Arooj Abbas es neguen a sotmetre’s i obeir les ordres dels familiars, fet que atempta directament contra el seu honor. El crim va ser eclipsat pel circ mediàtic que s’ha orquestrat al voltant de Johnny Depp i Amber Heard. L’assassinat de les germanes Abbas i el cas d’Amber Heard s’han d’analitzar per separat, ja que, cadascun planteja diferents delictes. Malgrat això, les tres dones han estat penalitzades per la mateixa raó: atemptar contra l’honor dels homes; Anisa Abbas i Arooj Abbas són sentenciades amb la mort i Amber Heard, amb el menysteniment públic.
Amber Heard es defineix com a supervivent de violència masclista en un article al diari britànic The Sun, en el qual no desvela el nom de l’agressor. Així i tot, Johnny Depp l’acusa de difamació, ja que veu trontollar la seva reputació. L’exposició als mitjans de comunicació i l’esforç econòmic i social per difondre continguts que ridiculitzin la imatge d’Amber Heard a les xarxes socials han donat els seus fruits: situar l’actor en el rol de víctima i ella al de mentidera-caçafortunes. Johnny Depp, que ha reconegut enviar el següent missatge: “Em follaré el seu cos cremat per assegurar-me que està morta”, també protagonitza un episodi de violència ambiental a la cuina. Malgrat això, a les converses de bar la cosa s’acaba dient “que sí, que d’acord, que ell bevia i consumia drogues, i potser anava passat de voltes, però i ella? Per què es quedava al seu costat, eh!?” I aquí, és quan tota la responsabilitat cau damunt la víctima i Johnny Depp es metamorfosa en el Jack Sparrow que tant agrada, l’home singular que menja ossets de goma davant el jurat popular de Virgínia.
Aquest amfiteatre mediàtic ha demostrat que la justícia és patriarcal i la societat manipulable. El masclisme ha instrumentalitzat un judici per difamació per negar la violència masclista, per recordar a les víctimes que el resultat de denunciar és l’escarni públic. S’ha fet evident la boira baixa que circula arreu del món: la misogínia. La misogínia s’evidencia quan més enllà de donar suport incondicional a Johnny Depp, paral·lelament, s’humilia l’actriu d’Aquaman. Els que compartien el hashtag #justiceforjohnnydepp no buscaven únicament #justice, sinó una escletxa per desacreditar la violència envers les dones i la credibilitat de les víctimes. Els que celebren la victòria de Johnny Depp són els mateixos que donen l’esquena a les víctimes del moviment Me Too. El que preocupava als hooligans de Johnny Depp era la reputació de l’actor, no que es fes justícia. I si no, on són els hashtags #justiceforAbbas?