Qui no ha dubtat mai entre dos camins?
Dilluns 29 de març de 2021
Tarda
Passo el matí a l’ordinador revisant un original amb la vista posada en el cap de setmana, esperant que em quedi algun dia per poder descansar. Fa una tarda assolellada, anem a fer una ruta curta i collim uns quants espàrrecs.
Dimarts 30 de març de 2021
Vespre
Pere Aragonès no ha estat investit president de la Generalitat en la segona votació. Tenen encara fins al 26 de maig de coll. Ens faran patir prou! Llegeixo un tuit de la Núria Busquet Molist. Té una filla de 13 anys amb un trastorn de conducta alimentària (TCA). Explica que se sent molt desemparada perquè no hi ha centres públics per a menors de 16 anys per tractar els TCA. Ha escrit un fil llarg i colpidor, com una corda que cerca algú que s’agafi a l’altre cap i que estiri per ajudar-los a sortir d’aquest pou. La salut mental ha quedat molt ressentida arran de la pandèmia i entre els joves, especialment. El Japó, amb motiu de l’augment de suïcidis de l’any 2020, ha creat un Ministeri de la Soledat, com també va fer el Regne Unit el 2018.
S’ha reprès el trànsit pel canal de Suez, després que ahir es pogués desembarrancar el vaixell que s’hi havia quedat entravessat durant sis dies. No aconsegueixo recordar on vaig llegir o sentir la comparació d’aquesta situació amb un osset encallat a la gola. Se’ns ha embussat el capitalisme des de fa massa temps i amenaça d’escanyar-nos.
Dimecres 31 de març de 2021
Nit
Treballo durant el matí i sortim a dinar a fora. Avui es juga l’Espanya-Kosovo de futbol. Kosovo es va independitzar de Sèrbia l’any 2008 amb una declaració d’independència unilateral i Espanya encara no l’ha reconegut com a país. Les xarxes bullien molt abans que comencés el partit pels molts giravolts de la televisió pública espanyola: han evitat referir-s’hi com a país, no han posat la seva bandera, han escrit Kosovo en minúscules… Però com més equilibris fan, més se’ls veu el llautó. Quanta por que tenen i quin ridícul més espantós.
Dijous 1 d’abril de 2021
Tarda
Treballo des del matí i fins a les 6 de la tarda. Acabo la revisió. Satisfeta, però molt cansada. M’aniran molt bé uns dies per reposar.
Divendres 2 d’abril de 2021
Tarda
Surto a caminar al migdia. És bastant diferent que anar-hi a primera hora del matí. Hi ha gent a tot arreu: amb bici, corrent, a peu, amb moto, amb cotxe… Però caminar a aquesta hora també té les seves coses positives, com que t’esperin per fer un vermut en una terrassa a l’arribada.
Avui és Divendres Sant. Al pare li agradava menjar bacallà amb ous durs i panses, un plat que la mare el broda i que jo, tot i que m’agrada cuinar, no he fet mai. Dinem a la terrassa i m’hi quedo a llegir d’esquena al sol. Acabo la novel·la Les torres del cel de la Coia Valls. La feina ha fet que no la pogués llegir tan de pressa com hauria desitjat, però així l’he pogut assaborir durant més dies. Ens parla dels inicis del monestir de Santa Maria de Montserrat, situat en aquella muntanya tan especial i misteriosa. És, també, un cant a la vida i a la resiliència, a com reaccionar davant dels embats despietats que a vegades ens sacseja l’existència. Un llibre que evoca l’espiritualitat primigènia, íntimament lligada a la natura i tan ben representada en el personatge d’un eremita, en Basili. He patit per les contradiccions que sacsegen en Dalmau Savarés, el primer prior del monestir, a la vegada que això me l’ha fet sentir més humà i proper. Qui de vosaltres no ha dubtat mai entre dos camins diferents? És un gaudi llegir una novel·la escrita amb mestratge que traspua tanta sensibilitat i amor per la natura.
Dissabte 3 d’abril de 2021
Tarda
Surto a caminar al matí, després fem baldeio per casa. Trec a la terrassa de l’altell el test del baobab –s’ha fet molt gran, ja m’arriba a la barbeta– i el dels calamansis, els poso al costat de les buguenvíl·lees, que ja comencen a brotar.
Després de dinar, començo a llegir Les ones de la Virginia Woolf. Fa una tarda preciosa i sortim a buscar espàrrecs. En trobem un manadet. Faran una bona truita amb els ous de les gallines de la mare.
Diumenge 4 d’abril de 2021
Tarda
Caminem al matí. Es va ennuvolant, però hem pogut dinar a la terrassa. La mare ha portat lasanya i ànec a la taronja. I nosaltres l’hem convidat a carxofes fregides i a menjar la mona que li ha regalat el padrí al meu fill petit, de xocolata negra, boníssima.