Quina mena de Nadal poden esperar el gairebé mig milió d'infants en situació de vulnerabilitat greu que hi ha a Catalunya?

Per a molts infants Nadal és sorpresa, màgia, il·lusió, alegria i desig. Nadal-Cap d’any-Reis fan un paquet de festa. Per als més afortunats és temps de vacances d’hivern amb els pares, de sortides a tastar el fred, potser la neu. Temps de retrobar familiars amb prou feines interioritzats i que no veuen la resta de l’any. Temps de preparar versos, cançons i petits obsequis per a amics invisibles. Temps de fer pessebre, posar arbre i decorar la casa perquè, vingui qui vingui, infants i adults ens preparem per a una bona acollida. Però, tots els infants i llurs famílies tindran ocasió de viure aquest Nadal, que, malgrat tot, ens disposem a celebrar? Quina mena de Nadal poden esperar el gairebé mig milió d’infants en situació de vulnerabilitat social greu que hi ha a Catalunya? L’organització Save the Children parla del 34,6% d’infants en situació de pobresa, les dades de l’octubre de l’Idescat rondaven el 31%; sigui com sigui, si l’any passat, amb el 28,6%, ja era de les pitjors d’Europa, les d’aquest 2020 es fan esfereïdores. Tenim infants que només han viscut sota les pitjors conseqüències de la crisi i ara són els més castigats per la pandèmia. Tenim mig milió d’infants que ja considerem existències residuals i invisibles, existències a qui l’esperit de Nadal hauria de transformar del tot perquè poguessin deixar de ser les escorrialles de la societat. Com podem deixar que això ens passi? La paraula Nadal expressa vida, significa natalici, vida que es renova. Quin sentit té renovar una vida condemnada a existir com si fos engruna o aprofitalls? De nena escoltava els grans de la família dir que l’esperit del Nadal era l’esperit del bé. Clar que ells es referien al bé i parlaven del Déu cristià en el que creien. Però també hi ha un esperit de fer el bé d’una ètica laica, una ètica mínima –que no de mínims–, humil i discreta que posa l’èmfasi a fer actes de bondat. Quins actes de bondat estem disposats a fer per mantenir viu l’esperit nadalenc? Fer una recollida de joguines o un recapte d’aliments poden ser bones accions que tapen un forat i tranquil·litzen consciències, també la meva. Però per fer honor a l’esperit nadalenc potser hem de pensar i fer accions d’un altre calibre. Com parem taula diària per a tots? Com bastim l’escola inclusiva que acabi per sempre amb aquests infants-escorrialles? Com ens organitzem perquè tots els residents de la ciutat tinguin aixopluc segur?

Quina mena de Nadal poden esperar el gairebé mig milió d'infants en situació de vulnerabilitat greu que hi ha a Catalunya?

Quin Nadal? (I)