| 13:00
Opinió

Els adults ens hem de confabular per 'salvar Nadal', és a dir, per 'salvar la vida'

Quin Nadal? (i II)

Salvar la campanya de Nadal no és salvar Nadal! Moltes ciutats fan el possible per tirar endavant campanyes de Nadal i malgrat que les notícies sanitàries no són gens bones, institucions i teixit empresarial i comercial han dissenyat projectes i campanyes per, dit literalment així: salvar Nadal.

Allò que diem i allò que fem són model de pensament i acció per a infants i joves. Desitjar i reivindicar és ben lícit, però si davant d’un risc greu no estem a l’alçada i mostrem covardia o feblesa: on deixem la nostra autoritat? Si fem com si no passés res, comprant a tota hora i disposant-nos a passar un Nadal ordinari: on queda la responsabilitat? Infants i adolescents ens miren i si actuem com sempre no prendran consciència de l’excepcionalitat del moment. Temps estranys mereixen comportaments extraordinaris. Els adults no podem trair cap recomanació que permeti salvar vides. Després no ens posem les mans al cap si ells fan coses que nosaltres considerem pitjors.

Els adults, especialment polítics, persones d’alta notorietat i professionals de la comunicació, ens hem de confabular per salvar Nadal, és a dir, salvar la vida. Preocupats o no per l’economia, ningú no pot animar una voràgine consumista per molt que s’acosti Nadal. Potser hem de començar a entendre que guanyar-se la vida no ha de voler dir guanyar més diner per gastar-ne més. L’estil de vida que portem no deu ser el més desitjable si els diners es cobren vides.

UNA BONA PROVA D’AMOR
“Per Nadal cada ovella al seu corral”, diu el refrany. I si per una vegada, les no trobades en corral familiar fossin la millor prova d’amor? Reservar per l’any vinent l’anhel de ser tots a casa per Nadal pot ser que sigui l’única manera de no provocar més absències per al Nadal de 2021. Potser l’enyor permet prendre consciència que el retrobament i la breu convivència intergeneracional és més vital que l’excés d’objectes que ens regalem. Ves a saber si serà el principi per acceptar que la prosperitat perdurable és aquella que es troba en l’alegria de les relacions i no en la persecució de riquesa material, ni en el progrés sense límit. Potser salvar Nadal és destapar que les trampes del consum i l’opulència ens tenen atrapats en un cercle viciós de desitjar-comprar-mal usar-llençar productes i energia, destrossant cada dia més aquest corral planetari que ens aplega a tots i que acabarà expulsant-nos si no som capaços de tenir-ne cura i no destruir vida.