Llegir i polir és una feina entretinguda

Dilluns 23 d’agost de 2021
Vespre
Fa un dia gris, però no plou, les mosques estan molt emprenyadores. Passo moltes hores treballant a l’altell, el fet que no faci tanta calor fa que no sigui tan gran la temptació de sortir a parar el sol amb un bon llibre. Fa dies que he posat el peu a l’accelerador, tinc ganes d’acabar la novel·la, això farà que pugui revisar amb una mica més de tranquil·litat. Plego tard, just a temps per arreglar-me i anar a un sopar.

Dimarts 24 d’agost de 2021
Capvespre
Al matí comença a ploure, ens decidim a treure la Schefflera que tenim a l’entrada perquè es remulli una mica. Després ha passat allò que tantes vegades havia sentit a dir a la mare: “Ara que he tret les plantes perquè es reguin, ara no plou.” Doncs això! Traiem la planta fent tota mena d’equilibris, ja que és més alta que el portal i un cop a fora, ha parat de ploure i a la tarda no ha fet res. El TSJC rebutja per segona vegada la proposta d’ampliació del toc de queda. Javad, el traductor afganès del qual la periodista Mònica Bernabé ens explicava la setmana passada el seu calvari creuant el país amb la dona i el fill finalment han aconseguit agafar un vol per marxar de l’Afganistan. Una història agredolça, aconseguir marxar deixant-ho tot: familiars, amics, casa…

Dimecres 25 d’agost de 2021
Capvespre
Ahir a la nit, un home –presumptament– va matar el seu fill de 2 anys en un hotel a Barcelona. Lucía Avilés, magistrada experta en violència masclista, creu que “s’ha de deixar de banda l’estereotip i el prejudici que un maltractador pot ser un bon pare. Un prejudici que, fins i tot, pot arribar a sustentar el manteniment d’un règim de visites amb les filles i amb els fills en casos de violència masclista”. “Els professionals de la justícia hem de tenir especial cura per a la determinació del risc objectiu que no sols afecta les mares, sinó també a les filles i els fills.” El sentit comú em diu que aquesta dona té tota la raó: un home que sigui un maltractador, físic o psicològic no pot ser un bon pare i la llei i la justícia han d’emparar als menors, de la mateixa manera que a les dones.

Dijous 26 d’agost de 2021
Capvespre
El preu de la llum continua pujant, com un malson. Treballo fins a mitja tarda a l’ordinador i plego, tinc mal de cap. Em poso a arreglar les plantes de la terrassa de l’altell. He acabat de llegir La noia de l’adoberia, de la Carme Ballús (Alpina, 2019). Una peça teatral que es llegeix d’una agradable tirada i que m’ha fet descobrir l’existència de les ruïnes de l’adoberia dels Ginebreda del segle XVIII. Un llibre curt, però ben documentat i arrelat al nostre territori, que ens ajuda a entendre el nostre passat. I que m’ha despertat l’interès per conèixer aquest espai al centre històric de Granollers que estava adossat a l’antiga muralla i que es troba davant de l’església de Sant Esteve.

Divendres 27 d’agost de 2021
Vespre
Cau el toc de queda a tot Catalunya, però es mantenen els aforaments. No voldria estar a la pell dels responsables de sanitat i seguretat pública, però sovint tinc la sensació que les mesures repressives acaben fent l’efecte contrari, com més repressió hi ha, més botellots i problemes de civisme. Doble atemptat suïcida a l’aeroport de Kabul reivindicat per Estat Islàmic afegeix mort i desesperació a la dramàtica situació en els últims dies per fugir d’aquell país. Dues cares d’una trista realitat, per un costat ajudem a escapar un reduït nombre d’afganesos i per l’altre aixequem tanques, els abandonem al mar o els retornem al país. Problemes de difícil solució d’un món absolutament distorsionat. Escòcia arxiva el cas de l’extradició de l’exconsellera Ponsatí. M’agafo la tarda lliure, he quedat per fer un cafè amb unes amigues. Al vespre anem a fer unes tapes.

Dissabte 28 d’agost de 2021
Tarda
He acabat la novel·la, ara tocarà les revisions. Llegir i polir és una feina entretinguda. Ha estat un estiu diferent, poques hores de descans després d’un any molt intens d’escriptura, però em sento molt afortunada i agraïda de poder dedicar-me a una feina que em fa tan feliç.

Diumenge 29 d’agost de 2021
Capvespre
Feia dies que no sortia a caminar, per fi hem sortit. Hem fet la ruta del Roure Gran. Hi ha racons especials, com Can Romaní. Hem baixat fins a la font. La bassa és una catifa de verdet preciosa. Començo a llegir Les tenebres i l’alba, de Ken Follet (Rosa del Vents, 2020). Marxo al sopar d’aniversari de la Judit.