Vivim en un món sense memòria

De memòria. Recordo la visita que va fer Robert Rauschenberg al Museu de Granollers. Hi va venir perquè tenia un temps mort entre els actes que li havia organitzat La Caixa a Barcelona; potser una exposició. Era als anys 90? Ho escric de memòria, sense dades ni documentació, sense haver consultat ningú. Així que, d’entrada, demano disculpes a qui les vulgui escoltar per la falta de precisió a l’hora d’acotar un acte tan extraordinari.

Que un artista nord-americà, considerat capdavanter en l’art contemporani (contemporani d’Andy Warhol, de fet), que surt a tot arreu quan es parla de la matèria, i de reconeixement mundial, vingui a Granollers és altament improbable. I, tanmateix, va passar. Sí que recordo bé que la persona que ho va fer possible va ser Pruden Panadès, que aleshores dirigia el Centre Cultural de La Caixa a Granollers. De l’Ajuntament, no sé si hi havia algú; sí que recordo que hi havia en Joan Illa Morell, àlies JIM.

Rauschenberg, físicament bastant tocat, es va fixar especialment en els mosaics romans que hi havia penjats a les parets del Museu. Li van agradar molt. Va ser una visita breu, que no va tenir cap repercussió a la ciutat. Cíclicament, l’explico a qui pugui interessar… i també a qui no pugui interessar, sense cap efecte ni conseqüència.

És com si una figura màxima del que sigui arriba de retruc a la ciutat i la ciutat, excepte quatre, passa mandrosament de la seva presència i procura oblidar-ho a velocitat de creuer. Josep Pla ja deia que a Catalunya és el lloc on maltracten més els seus artistes i els obliden abans, que és una prolongació del que va passar a Granollers amb en Rauschenberg.

Perquè Rauschenberg, que va emmalaltir i morir uns anys després, no feia ruta turística pels pobles de Catalunya. Que fos aquí va ser fruit d’una concatenació de circumstàncies. Algú amb capacitat, poder i sensibilitat artística no hauria pas desaprofitat l’ocasió per fer alguna cosa d’art aprofitant la fugaç presència de Rauschenberg. I algú l’hauria allargat en el temps aprofitant l’excusa Rauschenberg, per mantenir un cicle llarg d’actes vinculats i perllongats en el temps.

DISCULPES EN NOM DE GRANOLLERS
Ara, seguint els maldestres records, després de tant temps, se m’acut que, si existeix una tomba on descansin les seves restes, m’agradaria fer-li arribar les meves disculpes pel nostre oblit en nom de la ciutat de Granollers, inscrites en una placa metàl·lica. Encara no he pensat quin text hi posaria; seria un text dedicat a un artista desmesurat que no ha de deixar indiferent ningú que s’apropi francament i obertament al seu esplèndid treball.

Segurament que es podrien dir coses semblants de Lindsay Kemp i de Sonia Delaunay, figures estel·lars també de la fauna artística superior, que també van ser a Granollers, per circumstàncies ocasionals, sense continuïtat. També el professor Hubert Besacier va ser al Museu de Granollers parlant de les performances de Jordi Benito, Besacier, especialista europeu reconegut mundialment. També el psiquiatra Joan Obiols, nascut a Granollers, a qui en Vicens Altaió li va fer una magnífica exposició a Barcelona: “Art i Follia”, la va oferir a Granollers i no li la van voler, etc. La presència de Rauschenberg, doncs, no és pas l’única que va quedar sense continuïtat.

Però no és pas tampoc un comportament exclusiu d’aquesta ciutat, perquè és estès a tot arreu, a moltes ciutats, i també a l’estranger. És el nou paradigma, que fa que aprofundir històricament en art contemporani, en art, es consideri excessiu pel mercat, que arriba a tot arreu, i que fagocita les institucions, i que ho emmascara tot. Cal saber, doncs, que ara vivim en un món sense memòria, on una imatge en segueix una altra indefinidament, com en la superfície de l’aigua. I s’acaba fent el que es denomina com a possible, és a dir, permès, és a dir, inofensiu. I això és el contrari de la capacitat de rebuig que ha de mostrar qualsevol procediment d’art contemporani per no caure en la zona de confort, primer pas cap a la dissolució i l’inici de la construcció del present continu que s’obté mitjançant el trànsit circular de la informació, comunicant les mateixes tonteries que s’anuncien apassionadament com si fossin notícies importants.