El que és important és el que hi ha darrere d’aquest moviment que es mou i fa moure: persones científiques que demanen que se les escolti

He titulat així aquest article perquè per a aquest dilluns hi ha prevista una acció global del col·lectiu Extinction Rebellion a diferents ciutats del món, una nova crida de l’estat d’emergència climàtica, perquè entre tantes lluites no ens oblidem d’aquesta en què ens hi va la vida i fins i tot la supervivència. “Segona rebel·lió internacional pel clima” s’ha anomenat la crida a l’acció d’avui. Però tant és. El nom no fa la cosa. El que és important és el que hi ha darrere d’aquest moviment que es mou i fa moure: persones científiques que demanen que se les escolti, i persones no científiques que demanen que s’escolti la ciència, que fa anys que estan avisant que no anem bé, que hem d’evitar superar l’increment d’1,5 graus de temperatura mitjana, ja que la superació d’aquest llindar faria entrar el planeta en un punt d’efectes encadenats de no retorn i del qual no podem predir l’abast. Així va néixer el moviment Extinction Rebellion, l’octubre del 2018 al Regne Unit, amb una carta signada per un centenar de científics i professors d’universitat que demanaven al govern britànic que fes cas a la ciència. Des d’aleshores, la consciència mediambiental i el moviment no ha deixat de créixer, d’ampliar-se, d’estendre’s i d’empènyer els governs a reconèixer –almenys això– el punt en què ens trobem. El Regne Unit i Irlanda van ser els primers països del món a declarar l’emergència climàtica i mediambiental. El Parlament britànic va provar l’1 de maig una moció impulsada pel líder de l’oposició laborista, Jeremy Corbyn, per declarar l’estat d’emergència climàtica i caminar cap a les emissions zero l’any 2050. La declaració del Parlament anglès anava precedida de les declaracions dels governs d’Escòcia i Gal·les, i de la pressió exercida durant mesos per ciutats com Manchester, Bristol o el mateix Londres, on, a més de declarar l’emergència climàtica, van introduir la primera zona d’emissions ultra baixes del món. Però, sobretot, va arribar influïda per les protestes al carrer del moviment Extinction Rebellion, que –amb milers d’activistes– van bloquejar carreteres i ponts a Londres durant més de dues setmanes del mes d’abril, en una acció que es va saldar amb més de 1.000 detencions. Aquesta va ser la primera rebel·lió pel clima. Avui arriba la segona. Molt probablement, quan llegiu aquest article, les accions –que jo no puc explicar aquí perquè encara desconec– s’estaran duent a terme. Per això no puc –ni cal– parlar del què, si no del perquè. De per què hi ha gent mobilitzada pel clima avui, com n’hi va haver el 27 de setembre passat, quan joves del món van sortir al carrer demanant un futur i clamant justícia climàtica. De per què Fridays For Future aplega cada vegada més joves mobilitzats clamant pel seu futur, i de per què faran accions prèvies a la COP25 el 29 de novembre. De per què l’adolescent Greta Thunberg va anar al Parlament de Westminster durant les protestes a Anglaterra a l’abril, i ha anat a la cimera de Nova York aquest setembre, i també anirà a la COP 25 de Xile al desembre, per demanar una vegada més al líders mundials que compleixin els Acords de París, que impulsin lleis i mesures d’obligat compliment que contribueixin a la reducció dràstica d’emissions, que financin programes de desenvolupament sostenible als països en vies de desenvolupament a través dels Fons Verds. De per què Extinction Rebellion creix en nombre de delegacions, d’activistes i d’accions. Perquè s’han adonat que no hi ha res més important ni més urgent en aquests moments que lluitar per evitar el col·lapse planetari que si no aconseguim aturar acabarà suposant l’extinció de la raça humana. D’aquí el nom del moviment Extinction Rebellion, que planteja la disjuntiva rebel·lió o extinció. I d’aquí també el símbol que utilitza aquest moviment de resistència pacífica: un rellotge encerclat com a advertiment que el temps s’està acabant, se’ns està acabant. A partir del 2020 el conjunt de les emissions mundials només poden fer que baixar, fins a reduir-se en un 45% el 2030 per arribar a zero el 2050. Hem entrat en el compte enrere i totes les persones hi estem implicades.

El que és important és el que hi ha darrere d’aquest moviment que es mou i fa moure: persones científiques que demanen que se les escolti

Rebel·lió o extinció