Ens adonem que és Jesucrist el qui entra dins el nostre cos quan anem a combregar?

Els evangelis que hem escoltat en les misses d’aquets darrers diumenges, també la del diumenge vinent dia 19, ens parlen de Jesús: “El pa viu baixat del cel.” Aquest pa, que és Ell mateix, em mou a reflexionar sobre la Comunió del seu cos que voluntàriament rebem en participar en les misses. Tenim consciència del que succeeix quan anem a combregar? Ens adonem que és Jesucrist el qui entra dins el nostre cos? Imaginem-nos per un moment unes situacions semblants: espero a casa la visita d’un familiar estimat; d’un amic que feia temps que no ens vèiem; d’aquell company de treball; d’aquell qui em sembla important i qui m’agradaria conèixer personalment; d’aquell ídol de futbol que tant admiro; d’aquell polític que em sedueix; del cap de l’empresa on treballo... L’espero! I preparo casa meva perquè sigui en magnífiques condicions, tot endreçat i que el meu visitant s’hi senti còmode. I arribarà... i em sentiré feliç. Ja és l’hora convinguda i sento que truquen a la porta. Corrent vaig a obrir-la i amb esbalaïment veig que al davant meu és Ell, Jesucrist, el meu Déu i Senyor! Es clar, és a Ell a qui esperava, perquè m’adono que soc a l’església, a la missa que assisteixo cada diumenge. “Puc entrar?”, pregunta, i torbat contesto: “Senyor, no soc digne de que entreu a casa meva...”, però Ell somriu i entra amb pas decidit. I em pregunto –i us pregunto a vosaltres–: som conscients que malgrat la nostra rutina de cada diumenge en fer cua per anar a combregar, quan arribi el moment, entrarà a casa nostra el rei de l’univers? Sí, sí, el fill de Déu que és va fer home per nosaltres, el que està pel damunt, molt pel damunt, de tots aquells altres personatges que també vull que visitin. Se sentirà còmode? Prèviament hem tret la pols de les nostres petites faltes? O bé amb l’aspirador gros –sagrament de la penitència– hem esbrossat bé tots els arbusts i males herbes que han impedit que la nostra relació amb Ell hagi estat fluida i franca? Senyor, podem preguntar-li, et sents a gust a casa meva? Si no és així, miraré de preparar-me millor la propera vegada que tornis. Però, en qualsevol cas, abans de demanar-te favors, deixa que et doni primer les gràcies per la consideració i privilegi que m’has dispensat venint, una cop més, a casa.

Ens adonem que és Jesucrist el qui entra dins el nostre cos quan anem a combregar?

Rebre la comunió