Les professionals de l'educació necessitem el reconeixement de les famílies, no pas un regal a final de curs

No paguen a les mestres i professores per fer la nostra feina i fer-la bé? / foto: Fabrice Florin Aquesta columna s’havia de titular “No vull una tassa”. La vaig escriure aquest dilluns, després d’escoltar un col·laborador de Catalunya Ràdio que compartia amb les oients la bomba que una família de la classe de la seva filla deixava anar pel grup de WhatsApp cada any: “Què li regalarem a la professora pel final de curs?” El periodista en feia mofa quan reflexionava sobre els tres regals que no s’haurien de fer mai a una professora: en primer lloc, res de tasses, perquè, tal com ens diria en Nani Fornells (La Competència), això és de pobres; en segon lloc, res de perfums o sabons, perquè transmeten un missatge confús; i, per últim, res de treballs manuals amb la canalla perquè, segons el periodista, per reunir 30 dibuixos caldria haver començat a dinamitzar les famílies al febrer. Però, bromes a part, un regal per agrair la feina de la professora al llarg del curs? No ens paguen per això, per fer la nostra feina i fer-la bé? Premiar amb una tassa del Mr. Wonderful una mestra per haver fet la feina em recorda una mica quan algunes sortien al balcó cada nit a aplaudir les infermeres durant el confinament. És la nostra feina i, com a professionals, es dona per fet que la durem a terme amb professionalitat. Així doncs, què us sembla si bescanviem la tassa ensucrada pel suport de les famílies en la nostra tasca docent? Perquè quan el confinament va acabar i les infermeres van reclamar millores laborals –com ara acabar amb la sobrecàrrega de treball, els contractes precaris i la falta de personal per cobrir baixes– qui va sortir als balcons a aplaudir la seva lluita? Necessitaven millorar la seva situació laboral, no un copet a l’esquena. Necessitaven un reconeixement real de la seva tasca, més enllà de paraules boniques dels polítics de torn. I nosaltres, les professores i professionals de l’educació, necessitem el reconeixement de les famílies, no una tassa amb paraules boniques. Avui, quan he arribat a l’institut, quatre alumnes m’esperaven a la porta del pati amb una caixa a les mans. M’han regalat una cantimplora serigrafiada amb el meu nom i les paraules: “Aquest any has fet màgia”. Els he agraït el detall i els he subratllat que “no era necessari”. Però quan ja no em podien veure, no he pogut contenir l’emoció...

Les professionals de l'educació necessitem el reconeixement de les famílies, no pas un regal a final de curs

Gir de guió