La violència és cega, malaltissa. No crec en l’assassinat en nom de Déu, sigui quin sigui

El 17 d’agost de 2017 estava contemplant la majestuosa i original catedral d’Albi, a Occitània, quan vaig rebre la trucada d’una filla meva informant-me del que acabava de passar a Barcelona i Cambrils. A les Rambles, una furgoneta havia anat baixant fent esses atropellant mortalment el màxim de persones possible. A Cambrils hi havia hagut trets i també es parlava de víctimes mortals. Allò era esfereïdor. Sent lluny de casa l’angoixa es feia especialment intensa. Volia ser-hi, però jo no podia fer el trajecte en una sola etapa. M’angoixava. Encara ara m’angoixo quan hi penso. De seguida van arribar les mostres de solidaritat dels barcelonins, del catalans, de tot el món. Allò em tornava el cor al seu ritme normal. Les Rambles es van omplir de flors de ninos peluts, de frases emotives. Sí, Barcelona algun dia havia de ser objectiu dels terroristes, ja ho havia estat per a uns altres. Cambrils, però, per què? La violència és cega, malaltissa. No crec en l’assassinat en nom de Déu, sigui quin sigui. Em ve a la memòria aquell pare de Rubí que va perdre el seu fill en l’atemptat. En comptes de clamar venjança va córrer a abraçar l’imam del seu poble. Un gran símbol que cal recordar, uns i altres. Potser pensava que l’imam de Ripoll i aquells joves amb el cervell rentat actuaven teledirigits per ments obscures que encara no han sortit a la llum. L’imam de Ripoll, quan havia estat a la presó, va rebre per quatre vegades visites de membres de la Guàrdia Civil i del CNI (Centro Nacional de Inteligencia). Ningú no ens ha explicat encara de què parlaren. L’imam va morir en l’explosió de les Cases d’Alcanar; no ho ha pogut explicar. El Mossos d’Esquadra, dirigits pel govern de la Generalitat, van tenir una actuació professional, coratjosa, ràpida, eficaç, fins a abatre tots els actors directes dels atemptats. Això va despertar grans enveges. El major Trapero, homenatjat aquí i arreu del món, va començar a ser l’objectiu del govern del PP, el seus jutges i els seus serveis d’intel·ligència. Pot ser que ell, el conseller d’Interior, Joaquim Forn, o el mateix president Puigdemont en sabessin massa, però sense proves no s’hi pot fer res, si no és que ets un protegit d’un estat amb tics feixistes cada vegada més evidents. Les oportunitats per a la revenja van venir servides amb les excuses del 20-S, de l’1-O, el 27-O. Totes les injustícies es van anar acumulant amb aquestes excuses. Era ben cert que amb la sacralitat de la unidad de España, castigaven tot el que fes olor d’independentisme i, de passada, la venjança contra un govern i una policia eficaç, quedava tapada per un altre mena d’atemptat, contra la unidad d’España. Tots acusats de rebel·lió, sedició, malversació. Presó sense judicis, exili, violència feixista tolerada, sinó provocada. I, tot desmentit per la justícia de quatre estats europeus on aquesta és independent i no com aquí. Ah! I l’Europol demanant la incorporació dels Mossos d’Esquadra a l’organització de la policia europea, mentre la intel·ligència espanyola nega informació essencial a la policia catalana. Actuen per omissió o per què? La manifestació de condol per les víctimes i els seus familiars va ser massiva, pacífica, com sempre a Catalunya quan és per part dels demòcrates. La nota discordant va ser la indesitjable presència del borbó Felip VI, el rei que se’n va a vendre armes a l’Aràbia Saudita, país que les fa servir per massacrar iemenites i armar els mateixos que van matar a Barcelona i Cambrils o, la darrera, a Kabul. Alguns rètols de la manifestació ho deien ben clar: “Traficant d’armes!” Enguany, també tindrà la barra i el cinisme de venir a Barcelona per recordar aquelles massacres i aquell dol? El nou president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat que vindria i ha cantat les virtuts del Borbó. Això ha de fer un socialista suposadament republicà? Per a nosaltres, el primer han de ser les víctimes i els seus familiars. Per ells hi anirem. Al traficant d’armes i de l’“¡A por ellos!”, senzillament li hem de donar l’esquena i en silenci. Per què, ara que s’ha anat apropant l’aniversari del trist 17-A, comencen a traure fotografies dels terroristes de la casa d’Alcanar abans que els hi explotés tot al damunt? Hi ha moltes coses estranyes al voltant del 17-A del 2017 i molts dubtes sense resoldre. Potser el Borbó, per reparar en part el seu indecent discurs del 3-O, podria explicar-nos la veritat d’uns fets que encara ens couen. La sabrem algun dia, aquesta i altres veritats?

La violència és cega, malaltissa. No crec en l’assassinat en nom de Déu, sigui quin sigui

Recordant el 17-A i més