El cost de la reducció de la jornada no hauria de ser assumit només per les empreses

Yolanda Díaz, ministra de Treball i Economia Social, vol implantar al més aviat possible la reducció de jornada. La proposta està centrada a reduir la jornada de les persones treballadores dues hores i mitja a la setmana en total, és a dir, passar de les 40 hores setmanals actuals a les 37,5 hores finals, mantenint els salaris. Una mesura que, segons les pròpies font del govern d’Espanya, afectarà més de 12 milions de persones assalariades del sector privat. A més, segons l’executiu espanyol, la reducció de jornada servirà per millorar la productivitat de les empreses, afirmació que genera molts dubtes.

De fet, fa uns mesos el BBVA Research va explicar com hauria de funcionar el sistema per reduir la jornada, tot basant-se en dades de l’OCDE, que indica que només s’haurien de poder reduir les hores de treball si s’augmenta el PIB per ocupat. L’estudi del BBVA Research va més enllà i conclou que per a l’economia espanyola la reducció d’hores plantejades (el 5,5% del total) suposaria un augment de costos equivalents a l’1,5% del PIB.

Tot i els estudis que s’estan fent i les demandes de les patronals, des del Ministeri de Treball i Economia Social es continua mantenint la mateixa posició: es vol reduir la jornada de treball a tota costa, sense pensar ni analitzar com afectarà això la productivitat de les empreses. Es vol fer una reducció de jornada amb un canvi regulatiu, un fet que no comportarà cap benefici a les empreses.

La reducció de jornada, si s’acaba aplicant de forma general, no afectarà per igual tots els sectors ni a totes les tipologies d’empreses. Alguns dels convenis vigents ja fixen una jornada de 37,5, mentre que la mitjana d’hores treballades a Espanya se situa en 37,8 hores, segons dades de l’Eurostat. En principi, serien les pimes i les micropimes les més afectades per aquesta reducció de jornada que proposa la ministra de Treball. A menor dimensió d’empresa, menys capacitat financera i menys possibilitats per invertir en la contractació i formació de personal nou. I tot plegat en un context en el qual és ben coneguda la manca de personal qualificat per desenvolupar molts llocs de treball. En qualsevol cas, un increment dels costos laborals comportarà un augment dels preus, si es volen mantenir marges, la qual cosa representarà una pèrdua de competitivitat.

A més, la mesura impactarà més en els sectors on el component del cost de les persones és més elevat proporcionalment –com en alguns serveis–, on els increments dels costos i, per tant, dels preus hauran de ser més elevats. Clarament, és una mesura que hauria de ser tractada en les taules de negociació col·lectiva, que és l’àmbit on es negocien els convenis sectorials, i on estan representats el agents socials, és a dir, les patronals i els sindicats.

En el debat de la reducció de la jornada laboral és imprescindible introduir el tema de la productivitat. Des del 2014 el PIB ha crescut un 2% de mitjana anual, mentre que la productivitat ha crescut només el 0,4% anual. El creixement de l’economia s’ha sustentat en el creixement de l’ocupació però no de la productivitat, que s’ha mantingut per sota de la UE (0,8% de mitjana des del 2014). L’any 2023 la productivitat espanyola es va situar un 4% per sota de la mitjana europea i això planteja un greu problema. Cal trobar solucions ràpides per a aquest fenomen. Davant d’aquest escenari, sembla normal que les patronals introdueixin en la negociació la proposta que la reducció de jornada es lligui a un increment de productivitat.

Així mateix, un altre factor que preocupa, i molt, l’empresariat i que afecta de forma molt negativa la productivitat i la competitivitat del nostre teixit empresarial és l’absentisme laboral creixent. Un estudi recent de la patronal Foment del Treball i Adecco xifra el cost de l’absentisme laboral en 37.000 milions d’euros anuals, que representa el 3,1% del PIB espanyol. Aquest mateix estudi estima que una mitjana de 1,5 milions de treballadors i treballadores falten a diari al seu lloc de treball. Segons l’estudi, la taxa d’absentisme mitjana és del 7,2%, però pot arribar, en alguns casos, a estar per sobre del 20% i, en casos extrems, situar-se a prop del 30%. Un 80% d’aquest absentisme està provocat per les baixes per contingències comunes. Segons un estudi d’Umivale Activa i l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE), la taxa d’absentisme per incapacitat temporal ha crescut de mitjana a Espanya un 43% des de 2018. L’any 2023 el 5,9% de les hores cotitzades no es van treballar per les baixes.

Quan els empresaris s’oposen a una reducció immediata i generalitzada de jornada no ho fan perquè sí. Sembla que treballar menys hores és una tendència clara a la majoria d’economies europees més desenvolupades. A més, als empresaris ens preocupa molt el benestar de les nostres persones treballadores, l’avenç social i la conciliació de la vida laboral i familiar, però una mesura d’aquesta importància no es pot prendre sense tenir en compte l’impacte sobre la productivitat. En qualsevol cas, el cost de la reducció de jornada no hauria de ser assumit només per les empreses, sinó que caldria habilitar incentius fiscals i bonificacions a la Seguretat Social.

Des de la crisi generada per la pandèmia de la covid-19 s’han vist clars exemples que demostren que patronals i sindicats han sabut estar a l’alçada quan cal arribar a grans acords en els assumptes importants. Cal portar el debat de la reducció de jornada on correspon, és a dir, a l’àmbit de la negociació col·lectiva.