Dietari de l'okupa de l'altell

La primera finalitat d’una novel·la ha de ser entretenir / Imatge: Jeroen Blok (Saatchi Art) Dilluns 30 de setembre de 2024NitCaminem. El dia despunta rere els turons foscos de llevant com una seda de caramel. Rebo un correu de la Casa Irla amb les fotos de la presentació a Sant Feliu de Guíxols de dissabte. Les penjo a les xarxes. La feina d’escriptora no és només escriure. Després de publicar ve tot el tema de la promoció. Correus a llibreries i biblioteques, buscar presentadors, quadrar agendes, enviar les dades per fer els targetons de les presentacions a l’editorial, anar a clubs de lectura, fer visites guiades, publicar a les xarxes socials... Feines lligades al fet de publicar que es fan amb alegria, però que ocupen molt temps. La ultradreta ha guanyat a Àustria, el fantasma trepitja a prop. Dimarts 1 d’octubre de 2024NitSet anys de l’1 d’octubre. I no, no l’hem oblidat, no hi tenim dret. A la tarda, baixo a Sant Antoni de Vilamajor. L’ANC, Òmnium Cultural i diferents entitats impulsen un acte commemoratiu. Llegeixo un dels poemes seleccionats per l’organització i dic quatre paraules, del dia que vaig compartir el sentiment de comunitat més fort amb els meus veïns. El privilegi de presidir una de les meses electorals és una cosa que no oblidaré per anys que visqui. No sé quant de temps ha de passar per refer-nos de tot el que hem patit, però si hem sobreviscut a la repressió durant segles, estic segura que en aquesta ocasió també ens en sortirem. Dimecres 2 d’octubre de 2024NitAcabo aviat el Dietari de la setmana passada, avui tinc una taula rodona a la biblioteca de Masnou moderada pel Jordi Matilló. Comparteixo tertúlia amb la Coia Valls i el Jaume Clotet. Reflexionar sobre la pròpia escriptura em sembla absolutament necessari i trobades com aquesta em permeten parlar sobre del procés creatiu i la novel·la històrica amb altres autors. Un gènere que només concebo des del rigor i la versemblança. Dijous 3 d’octubre de 2024TardaEls combats entre Israel i Hezbol·là s’estenen cap al Líban. Divendres 4 d’octubre de 2024NitL’albada és molt encesa. Hem sortit d’hora a caminar. Al matí he quedat a Ràdio Vitamènia de Santa Maria de Palautordera amb la Marta Tàpias i el Jordi Plens perquè em facin una entrevista per al programa del Grup d’Escriptors del Montseny. Anant cap allà se m’ha encès el llum de la temperatura del cotxe. Truco al mecànic. De tornada, condueixo amb precaució pendent de si es torna a encendre. Per sort, no s’encén. El porto al mecànic i em diu que li haig de deixar fins a la tarda. S’engega la màquina de la logística familiar i en poca estona queda tot organitzat. A la tarda, vaig a fer una presentació d’El cor del balneari a Olot amb la Llibreria Drac. Em presenta el Sebastià Bennassar i la Catalina Sellas, presidenta de l’Associació Alba de Dones Garrotxines. Quin goig tenir la sala plena i poder gaudir de la presentació, després d’anar tan d’aquí d’allà i córrer per arribar a temps. Dissabte 5 d’octubre de 2024TardaAvui tenim un dinar al poble de Montseny amb cosins i tiets Bassa. No hi serem tots, però aplegar una trentena de persones, cadascuna amb horaris i ocupacions diverses, té mèrit. Els que no han pogut venir hi seran a la pròxima trobada. Tot el dia que tinc la sensació que és diumenge, estic segura que és pel fet d’estar de festa. Diumenge 6 d’octubre de 2024TardaA primera hora, anem a fer la compra setmanal. Després tinc assaig de l’obra de teatre de Confidències d’una reina de la festa del Vilamagore. A la tarda, acabo de llegir Blackwater V, de Michael McDowell. Sí, jo també m’hi he enganxat. És literatura popular, però aquest qualificatiu des del meu punt de vista no és negatiu. La primera finalitat d’una novel·la ha de ser entretenir i aquesta saga compleix aquest objectiu amb escreix. No, no he tingut la necessitat de subratllar frases i paraules, perquè el llenguatge no m’ha enlluernat. La força de la novel·la és la trama. Una barreja d’intrigues familiars, històriques i romàntiques, amb elements sobrenaturals, però sense pretendre aprofundir-hi. Un còctel servit amb un llenguatge àgil i fàcil, per un autor que se sentia orgullós d’escriure literatura comercial i que deixa ben palès que és un guionista. Això no treu que darrere d’aquest fenomen de vendes hi ha una operació de màrqueting important, però si el format de sèrie per entregues amb coberta fantàstica ha servit per fer lectors, que sigui benvinguda.

Dietari de l'okupa de l'altell

Reflexionar sobre la pròpia escriptura és molt necessari