El nou model educatiu hauria de fonamentar-se a ensenyar a buscar i discriminar la informació, però també a fomentar la curiositat

Ben iniciat el segle XXI, continua sent més aplicable que mai la sentència amb què ha passat a la posteritat el filòsof grec Heràclit d’Efes: “Tot canvia, res és.” Les transformacions són avui tan nombroses, profundes, variades i accelerades que esdevé impossible per a qualsevol persona saber realment com se’ns presentarà el futur en els propers anys. En allò que respecta a l’àmbit laboral, l’accelerat procés de canvi tecnològic derivat principalment de la robòtica, la digitalització, la intel·ligència artificial, la internet de les coses i la biotecnologia –tots ells, principals elements constitutius d’allò que s’ha batejat com la quarta revolució industrial– està generant un procés progressiu de substitució de persones per màquines. La tendència es va manifestar en un primer moment en les feines més repetitives i menys creatives. Això no obstant, es preveu que, com a conseqüència de la difusió i perfeccionament de la intel·ligència artificial i de l’autoaprenentatge dels ordinadors, aquesta acabarà per afectar treballs i activitats que en l’actualitat encara considerem exclusius dels humans. A més a més, aquí no s’hi val l’argument que quelcom semblant ja va esdevenir al segle XIX amb la revolució industrial, atès que en aquell cas la facilitat d’adaptació de les persones a les noves circumstàncies –és a dir, la transició de peons agrícoles a peons industrials– va ser molt més senzilla que la que és necessària avui dia –per exemple, en el pas de peó industrial o de la construcció a enginyer informàtic. Per afrontar aquest canvi imparable ens cal un model d’educació molt diferent de l’actual, encara basat en la transmissió massiva d’informació per part dels professors –malgrat que avui ho hem comprovat cadascú de nosaltres, podem trobar qualsevol tipus d’informació a la xarxa– i en l’ensenyament d’habilitats que en pocs anys resultaran poc menys que obsoletes. Ben al contrari, cal reconduir la formació de les persones –i no només dels joves– a fi i efecte de capacitar-les per fer front durant tota la seva vida a aquest procés de canvi permanent, ja que es creu que en el transcurs del segle XXI la majoria d’individus –en particular, aquells que tinguin la sort o la desgràcia de treballar– exerciran més d’una i, possiblement, més de dues professions diferents. En conseqüència, aquest nou model educatiu hauria de fonamentar-se a ensenyar a buscar i discriminar la informació, però també a fomentar la curiositat –un valor en si mateix, quan no un autèntic motor per al creixement personal i professional–, a saber respondre i resoldre problemes imprevistos i a tenir en compte el que demanen hores d’ara les empreses: que no és una altra cosa que una tipologia diferent de currículums més basats en la flexibilitat, els coneixements interdisciplinaris i les denominades soft skills o habilitats toves que, en detriment de la tradicional titulitis –i l’actual masteritis–, dotin d’una major rellevància al lideratge d’equips, a l’empatia personal o grupal, a la capacitat per assimilar el canvi o a la predisposició per ser internacionals, entre altres aspectes. En aquest context, les escoles i universitats que no s’adaptin a aquests nous papers corren el risc de desaparèixer o, en tot cas, de situar-se en el miasma de la irrellevància. I pel que fa a l’àmbit concret de les nostres universitats públiques, és més que possible que ja hagin perdut el tren de la història, perquè el seu model en excés burocràtic i funcionarial –sumat al dèficit financer crònic– fa impossible que puguin actuar amb l’adaptabilitat i flexibilitat que requereixen les noves i canviants circumstàncies. En definitiva, ens trobem davant nous esquemes per a una realitat inèdita que se’ns fa difícil de preveure en tota la seva complexitat. Per la meva part, en un món tan canviant només m’atreveixo a aventurar una predicció sobre les professions del futur: als psicòlegs i als psiquiatres –ja siguin persones o sofisticats robots– no els mancarà mai la feina!

El nou model educatiu hauria de fonamentar-se a ensenyar a buscar i discriminar la informació, però també a fomentar la curiositat

Reformatar l’ensenyament