| 12:41
Opinió

S’esgoten els terminis per demanar els ajuts, un missatge que hauria d’arribar a la ciutadania com un corcó per terra, mar i aire

Rèmores en la rehabilitació energètica dels edificis

Bloc de pisos a Montmeló que ha demanat els fons europeus per a la seva rehabilitació energètica
Bloc de pisos a Montmeló que ha demanat els fons europeus per a la seva rehabilitació energètica / foto: Griselda Escrigas

La majoria dels partits que busquen el vot el 12-M marquen amb fluorescent el terme transició ecològica als seus programes electorals. Amb més o menys convenciment, presenten propostes. Hi ajuda que l’ONU o el Parlament Europeu faci temps que insisteixen que cal un gir copernicà en clau de sostenibilitat, que cal apaivagar l’emergència climàtica, que ja és aquí. I això vol dir una altra manera de produir i consumir béns i serveis i una altra manera de produir i gastar l’energia.

La transició ecològica demana, per exemple, replantejar-se el que hi ha a casa. El 2021 el Consell Europeu va adjudicar fons Next Generation per a la rehabilitació energètica d’habitatges. Per allò que “cal pensar en global i actuar en local”, si es dona un cop d’ull a la situació del Vallès Oriental el resultat és ben calamitós. Només el 3,9% dels habitatges de la comarca són energèticament eficients. És a dir, que gairebé totes les cases i blocs de pisos contaminen més del que limita la Directiva Europea d’Eficiència Energètica. Això està passant perquè no es fan servir fonts d’energia renovables o perquè els aïllaments tèrmics són defectuosos. La Generalitat alerta que el 74,2% dels habitatges vallesans són entre poc i gens eficients.

A Catalunya li corresponen uns 480 milions d’euros dels fons europeus per a la rehabilitació energètica, diners que, lamentablement, tampoc no s’estan fent servir ni s’estan demanant. Al Vallès Oriental, només hi ha oberts 24 expedients per adaptar edificis. El que havia de ser una pluja de milions per millorar pisos i cases es convertirà en quatre gotes que passaran sense pena ni glòria. És clar que en aquesta manca d’interès hi intervé la lentitud de l’administració per fer els tràmits, la complexitat dels requisits de la UE o la manca d’agilitat de les comunitats de propietaris. Caldrà, doncs, combatre aquestes rèmores i insistir també –des de les administracions i els sectors competents (arquitectes, instal·ladors, etc.)– que s’esgoten els terminis per demanar els ajuts, un missatge que hauria d’arribar a la ciutadania com un corcó per terra, mar i aire.